sábado, 4 de junio de 2011

Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent

Autor:Josep Francesc i Delgado


ÍNDEX

1.Gènere de l'obra
2.El narrador
3.Temes de l'obra
4.L'argument
5.La trama
6.Els personatges
7.L'espai
8.El temps
9.Lèxic
10.Opinió personal

_____________________________________________________________________________________

1.Gènere de l'obra

Aventura: Tot succeïx en situacions estremes en llocs exòtics.
Drama: Fa molta pena quan tothom pensa que na Mireia esta morta.
Intriga: Et deixa en suspenses quan no saps lo que li a sutseit a na Mireia.
_____________________________________________________________________________________

2.El narrador:

Intern: en 1a persona. El narrador intern 'es un personatge de la història.
_____________________________________________________________________________________

3.Temes de l'obra

És la crònica de l'ascensió a la muntanya més alta del món: l'Everest. Però també és la història de la Mireia, una alpinista per a qui el viatge al Nepal serà el descobriment d'una nova manera d'entendre la vida. Perquè "el Nepal et canviarà a tu; no intentis de canviar-lo a ell".
_____________________________________________________________________________________

4.L'argument

Uns mesos després de intentar fer el cim de l'Everest, el grup d'alpinistes Catalans es reuneixen convocats pel Josep, el germà de la Mireia l'única noia que va anar a l'expedició i no va tornar, i tot el grup d'alpinistes van suposar que havia mort amb els dos xerpes que l'acompanyaven. Quan tots van estar reunits el director del centre, va llegir les cartes dels membres de l'expedició que es cartejaven amb en Josep. En aquells moments en Josep es trobaba de camí cap a Barcelona (venia del Nepal) per explicals-hi la mort de la Mireia. En les cartes dels expedicionaris al Josep s'explica com van els progressos per arribar al cim, però també hi ha fets estranys. Al arribar al monestir de Thiangobotxé, el Gran Lama els rep com es reben tots els expedicionaris, i els hi dona a tots un saquet d'arròs beneit perquè se'l penjin al coll, quan és el torn de la Mireia el Gran Lama es queda extrenyat i li diu que la deessa de les neus l'enveja i que aconseguirà arribar al cim; després li fa una reverencia (fet estrany ja que el Gran Lama només s'agenolla davant dels déus). Quan ja els hi faltava poc per arribar al camp base una dona els va tirar una maledicció. Aquella dona va dir que s'havia fet brúixa per benjar la mort del seu fill que era xerpa i va morir en una expedició, i els va maleir perquè algun integran de l'expedició moris com el seu fill. Algú a les nits va sentir uns udols. En l'ascenció de la Mireia al cim, anava acompanyada de dos xerpes i desde el camp tres es podia veure que no tenien cap dificultat en pujar i que tot anva rutllan. Al cap d'una estona van venir uns núvols i es va veure com una de les tres taques queia. Tothom es va posar nerviós. Al cap d'unes hores, van veure com les dues taquetes que quedaven també queien. Ningú sabia que havia pasta, i com venien turmentes van decidir tornar a Barcelona. El director al acabar de llegir les cartes, els va dir que una expedició romanesa va trobar el diari de la Mireia. El van llegir i es van adonar que havien abandonat la Mireia ja que no havia caigut. La Mireia va explicar que havia aconseguit el cim i que estava al camp d'emergència. Va arribar en Josep i els va explicar el que havia descobert de la desaparició de la Mireia,. Va parlar amb un senyor que feia anys que buscaba el ieti i que també va buscar el seu cadàver però no el va trobar, més tard van anar a parlar amb el cap dels xerpes, i els va explicar que el Lama va estar quatre dies desprès de que ells marxessin al camp base que quedava per la deessa de les neus i que anessin al monestir per tenir més informació. Van anar-hi, i després de molts tractes el Lama els van deixar veure la Mireia que l'havia trobada a la porta del temple i que estava inconscient i l'havien portat a l'hospital i allà li van emputar els dits dels peus perquè se li havien conjelat. Al parlar amb en Josep, la Mireia li va dir que es quedaria a viure al monestir.
_____________________________________________________________________________________

5.La trama

Es una trama discontinua es nota en les cartes que estan escrites en diversos moments.
____________________________________________________________________________________ 

6.Els personatges

En aquesta obra hi apareixen bastants, molts personatges. Però s'explica molt poc de cadascun d'aquests.

La Mireia: personatge principal
És una noia jove, que està a l'atur i la vida li ha jugat algunes petites males passades
El seu gran somni es compleix quan li diuen de participar en l'expedició al Sagarmatha. Té els cabells tenyits
1de caoba. Sembla que s'enamora del Nima.

El Nima: personatge principal
És un xerpa, que viu allà. És un dels que acompanya l'expedició catalana a pujar al Sagarmatha.
Ell i la Mireia es fan molt amics.

En Josep Lopez: personatge principal
És un català, germà de la Mireia, que s'hi preocupa molt per ella. Ell també es qui descobreix la veritat sobre
el cas de la seva germana.

Pesonatges secundaris: Eliseu, Antoni, Romà, Roger, Octavi, August, Òscar, Alfred. Tots ells són personatges que ens donen les claus de la comprensió del món alpí, de la raó per ascendir cims. A la vegada, seran els encarregats a través de les seves cartes d'anar dibuixant les perplexitats entre el Nepal i casa seva i col·laboraran a fer de la Mireia l'eix de la història.
_____________________________________________________________________________________

7.L'espai

La història se situa a l'Himàlaia al cim de l'Everest (Sagarmatha en nepalès). En el monasteri Thiangbotxé. I la lectura de les cartes es fa a Barcelona.
_____________________________________________________________________________________ 
8.El temps

Tot succeïx en el any 1986.
REINOLD MESSNER: 5 de novembre de 1986
JOSEP LÓPEZ: 18 de novembre de 1986
REINOLD MESSNER: 7 de desembre de 1986
JOSEP LÓPEZ: 22 de desembre de 1986
_____________________________________________________________________________________

9.Lèxic

1.Reverenda: Digne de reverència.

2.Incident: Que sobrevé accessòriament.

3.Xerpa: Individu d’un poble del Nepal que habita en les zones altes de l’Himàlaia, conegut pel fet d’ésser contractat per a col·laborar en expedicions muntanyenques.

4.Expedició: Anada o tramesa de gent, de naus, etc., a una regió determinada, amb un fi militar, científic, comercial, esportiu.

5.Amnèsia: Pèrdua o feblesa de la memòria per efecte d’una malaltia, de la vellesa, etc.

6.Inquietar: Causar inquietud (a algú).

7.Amoïnar-se: No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar.
8.Agenollar: Posar-se de genolls.

9.Maledicció:Acció de maleir; l’efecte.

10.Udol: Crit prolongat i planyívol d’un llop, d’un xacal, d’un gos.
_____________________________________________________________________________________

10.Opinió personal

A mi m'ha agradat bastant aquesta obra ja que està molt ben escrita, redactada.
Encara que al principi es una difícil d'entendre, ja que tot són cartes i no saps gaire bé de que tracta la historia. Però al final té un final molt maco, i a més o acabes d'entendre tot, ja que lligues caps i ho soluciones.
La descripció que fa dels llocs i de les sensacions que experimenten també a estat molt bé.
Es una barreja entre de novel·la de misteri i una novel·la d'aventures. I això fa que sigui bastant intrigant, i maca de llegir.

El palacio de la media noche

Autor: Carlos Ruiz Zafón





INDICE

1. Género de la obra
2. El narrador
3. Temas de la obra
4. El argumento
5. La trama
6. Los personajes
7. El espacio
8. El tiempo
9. Léxico
10. Opinión personal
_____________________________________________________________________________________

1.Género de la obra :

Terror: por el sicopata y el espectro que ay en la historia

Fantasía: por el espectro y el tren en llamas que cruza la vias

Juvenil:por que es interpretada por jovenes y ademas forma parte de una triologia de nnovelas juveniles.
_____________________________________________________________________________________

2.El narrador:

Narrador externo en 3ª persona
_____________________________________________________________________________________

3.Tema de la obra:

El paso a la edad adulta, abandonando el mundo protegido de la infancia.
La influencia de la familia en la evolución psicológica del ser humano.
La dualidad Bien/Mal y la relación con un alter ego.
_____________________________________________________________________________________

4.El argumento de la obra

Un personaje llamado Jawahal, un hombre que trabajó con el padre de Ben y Sheere. Jawahal tenía varios traumas que le hicieron ingresar en un psiquiátrico. Al salir de allí, volvió a contactar con el padre de los muchachos, y por alguna extraña razón, decidió vengarse de él. Pero no tuvo suficiente con matar a su amigo y a la mujer de éste... También juró que mataría a su hijo cuando éste saliera del orfanato. Con lo que no contaba Jawahal es que su amigo no había tenido un hijo, sino dos... El padre de Ben y Sheere era un ingeniero muy reconocido, y fue una estación de tren lo que le llevó a la muerte. A menudo los niños tienen visiones del tren y el accidente de éste el día de su inauguración.
Sheere se reencuentra con Ben y sus amigos porque su abuela va al orfanato para advertir al director de que Ben está en peligro, pues la amenaza de Jawahal se encuentra a punto de cumplirse. El plan de la abuela, Aryami, es escapar de la ciudad. Sin embargo, las circunstancias hacen que Ben y Sheere conozcan algo sobre su historia y decidan enfrentarse a Jawahal. Por supuesto, sus amigos los ayudan en la investigacion de la historia y luchar contra su enemigo.
Al final, Jawahal resulta ser el espíritu de Lahawaj que quiere vengarse de la sociedad que, por ansia de poder, le arrebató la vida. Su último objetivo es eliminar a su hijo Ben y entrar en el cuerpo de Sheere para volver a la vida, pero, gracias al sacrificio de Sheere, Ben consigue derrotar a Jawahal y todo vuelve a la normalidad.
_____________________________________________________________________________________

5.La trama

Es una trama discontinua (lo digo por las visiones del pasado de lo protagonistas).
_____________________________________________________________________________________

6.Los personajes

Jawahal: trabajo con el padre de Ben y Sheere, tenía varios traumas que le hicieron ingresar en un psiquiátrico al salir, mato a los padres de los niños jurando que a ellos tambien las materia.

Ben: hermano de Sheere, el fue el que se quedo en el orfanato.

Sheere: hermana de Ben, ella fue la que se quedo con la abuela Aryami.

Aryami: escondio a Ben el orfanato para salvarlo y se quedo Sheere

Lahawaj : un espiritu que quiere vengarse de la sociedad que, por ansia de poder.
_____________________________________________________________________________________

7.El espacio

Toda la trama transcure en Calcuta no concreta el lugar.
_____________________________________________________________________________________

8.El tiempo

Entre 1916 y 1932 que es quando los chicos lo descubren todo.
_____________________________________________________________________________________

9.Léxico

Sustancioso/sa:Que tiene valor o estimación

Resolución:Acción y efecto de resolver o resolverse.

Variante:Que varía

Personificado:Atribuir vida o acciones o cualidades propias del ser racional al
irracional, o a las cosas inanimadas, incorpóreas o abstractas.

Descarrilar:Dicho de un tren, de un tranvía.Salir fuera del carril.

Localizar:Averiguar el lugar en que se halla alguien o algo.

Obsesión:Idea que con tenaz persistencia asalta la mente.

Extravagante:Raro, extraño, desacostumbrado, excesivamente peculiar u original.

Exceso:Parte que excede y pasa más allá de la medida o regla.

Ingenio:Facultad del hombre para discurrir o inventar con prontitud y facilidad.
_____________________________________________________________________________________

10. Opinión personal

Es el libro más flojo que he leído de Ruiz Zafón.
La trama en sí y el argumento es bueno, sin embargo tarda mucho en presentarnos a todos los personajes y hacerlos conectar entre ellos, es decir, que la historia real y enganchadiza dura tan solo unas 20 páginas.

El final es demasiado pobre, te deja insípida y pensado... me lo he leído para esto? Si bien es cierto que los personajes, muchos de ellos son conmovedores por como se ayudan entre ellos, eso no deja que este libro sea una pésima novela.

Talassèmia



La talassèmia és un grup heterogeni de trastorns clínics que tenen en comú un defecte constitucional d’hemoglobinització dels eritròcits, i inclou des de casos realment greus fins a casos en què els individus tan sols són portadors asimptomàtics.

Són malalties hereditàries de la sang que inclouen defectes en la hemoglobina, component dels glòbuls vermells encarregat de transportar l’oxigen. En cada molècula d’hemoglobina hi ha dos tipus principals de proteïnes anomenades globines, que segons l’etapa de la vida en que es troba una persona seran d’un tipus o bé d’un altre, essent les més importants la globina alfa i la globina beta. Els individus que pateixen talassèmia, no produeixen una d’aquestes proteïnes (i en ocasions cap de les dues) o bé no les sintetitzen amb una qualitat suficient per a ser prou eficients per a que l’organisme les faci anar. Com a resultat, els seus glòbuls vermells solen ser anormals i no estan en condicions de dur a terme les seves funcions.
_____________________________________________________________________________________

Tipus de talassèmia:

Alfa (α) talassèmia: Els diferents tipus d’alfa talassèmia depenen del nombre de còpies afectades de les quatre possibles:

*A talassèmia 0 o portador silent:
Es produeix per la delecció d’un dels quatre al·lels i l’anomenem silent pel fet que no presenta clars símptomes clínics ni al laboratori. Calen estudis més precisos i tècniques de biologia molecular.



*A talassèmia 1 i 2:
L’α tal-1 es caracteritza per la desaparició de dues còpies alfa del mateix cromosoma, mentre que en l’α tal-2 desapareix una còpia de cada cromosoma. Es tracten de talassèmies semblants a la beta talassèmia minor, tot i que són més difícils de diagnosticar degut a que no hi ha un augment en l’HbA2 ni en l’HbF. Per a diagnosticar-la calen mètodes de biologia molecular.

*Hemoglobinopatia h(HbH):
En aquest cas, l’individu hereta per part d’un pare l’α talassèmia 2 (delecció d’un al·lel) i α talassèmia 1 per part de l’altre pare (delecció de dos al·lels del mateix cromosoma), per tant no funcionen 3 dels 4 al·lels.

*Talassèmia α mayor (hidropesía fetal):
És el cas més sever, ja que l’individu no obté cap dels quatre gens de part dels seus pares per a la producció de la globina α. Això és degut a que hereta de cada pare l’α talassèmia 2.

Beta (β) talassèmia:Els diferents tipus de beta talassèmia són els següents:

*β-talassèmia minor (tret talassèmic):
La talassèmia heterozigotica beta apareix quan solament està afectada una de las dues còpies del gen que codifica la cadena. Es tracta de la forma més comú de talassèmia en què els seus individus sónheterozigotics. Després de l’α talassèmia 2 , es tracta de la forma talassèmica en la que l’expressivitat clínica és més lleu o menys severa, fet pel qual també se la coneix com a tret talassèmic.

* β talassèmia intermitja:

Es tracta de la forma talassèmica en la que l’expressivitat clínica és troba entre la corresponent a les formes de talassèmia minor i mayor. Són pacients heterozigotics que presenten una simptomatologia més severa que els que pateixen beta talassèmia minor. Genèticament, són pacients, els progenitors dels quals solen ser heterozigòtics. La possibilitat de que els pares siguin homozigòtics és molt baixa degut a que són persones amb una esperança de vida molt baixa i amb una no molt bona qualitat de vida.

*Talassèmia β mayor (Anèmia de Cooley):

És el tipus de talassèmia beta més greu ja que no es sintetitzen cadenes beta. Els infants semblen sans al nàixer, però durant el primer i segon any de vida no tenen apetit, el seu creixement és lent, presenten icterícia i es tornen apàtics i irritables. A partir dels tres anys comencen a patir una distensió abdominal força aparent, degut a que el cor, la melsa i el fetge, es comencen a inflar degut a l’acumulació de ferro en els seus teixits.
_____________________________________________________________________________________

Etimologia:

La talassèmia va ser descrita per primera vegada per Cooley i Lee el 1925 en pacients nens d’origen italià amb anèmies severes i engrossiment de fetge i melsa, pal·lidesa i canvis en els ossos.
Per altra banda, el terme “thalassèmia” no va ser usat fins a set anys desprès de la seva primera descripció, quan Whipple i Bradford van publicar un document descrivint la patologia de la malaltia.
Etimològicament, el terme“tha lassèmia”prové de la unió de dues paraules gregues; mar i sang; que en conjunt ve a significar “mar a la sang”o“anèmia del mar”. Amb aquesta denominació, George Whipple va voler donar a entendre que aquesta malaltia mostrava especial predilecció per les poblacions que habitaven vora el mar, en el nostre cas, el mar Mediterrani.
_____________________________________________________________________________________

Símptomes generals de la malaltia:

Cada variant de la malaltia compta amb els seus propis símptomes; dels més lleus quan parlem de la talassèmiaminor, als més greus quan es tracta de la talassèmia mayor.
La llista següent enumera tots els símptomes que pateixen els malalts talassèmics en general, sense diferenciar els diferents graus de la malaltia:

Astènia (fatiga)- Dificultat respiratòria

Pal·lidesa

Anèmia

Insomni

Inflament de peus i mans

Danys als òrgans

Problemes de creixement

Risc de taquicàrdies

Palpitacions

Bufs

Cefalées

Fotòpsies (problema visual)

Coagulació intravascular

Deformitats als ossos de la cara

Icterícia (coloració groguenca de la pell degut a la bilirrubina)
_____________________________________________________________________________________

Pronostic i cura:

En els pacients amb talassèmia major, les transfusions sanguínies periòdiques que s'administren per corregir l’anèmia, s’associen a un augment progressiu dels dipòsits de ferro i a un risc de lesió orgànica (hipertròfia ventricular i alteracions de la conducció cardíaca, fibrosi hepàtica, alteracions endocrines i, en els casos més greus, mort per hemosiderosi cardíaca). Fins ara, a part del trasplantament del moll de l'os, l’únic tractament disponible és un quelant del ferro, la desferroxamina, que s’ha d’administrar per via subcutània (o intravenosa) en bomba d’infusió (8 a 12 h al dia; 5 a 7 dies per setmana). La deferiprona és un nou quelant del ferro que es pot administrar per via oral; quela cations de ferro trivalents (Fe3+) en una proporció 3:1 (deferiprona:ferro), mentre que la desferroxamina ho fa en una proporció 1:1.

Instalacion Del Hogar

Instalacion Del Hogar

L' ÈPOCA DE L' IMPERIALISME

L' ÈPOCA DE L' IMPERIALISME

La segona guerra mundial i les seves conseqüés



INDEX
1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial

2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)

Dossier: L'Holocaust

3. Les conseqüències de la guerra

4. La formació de blocs antagònics

5. Guerra Freda i coexistència pacífica

6. La fi dels imperis colonials

7. Descolonització i Tercer Món
_____________________________________________________________________________________

1.Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial


1.1 Les causes del conflicte

El Tracte de Versalles en comptes de crear un clima de reconciliació entre les nacions,va fomentar un sentiment d´humiliació i de ressentiment.Els nacionalistes alemanys no acceptaren mai les imposicions de Versalles i això va estimular un sentiment de revenja que el nazisme va explotar.

L´expanció de la crisi del 1929 va crea un context de depressió que va afavorir el sorgiment del feixismes.Mussolini a Itàlia i sobretot Hitler a Alemanya van dsur a terme una política exterior agressiva.Les pot`ncies feixistes van desenvolupar una cursa d´armaments intensa que va fomentar un clima de tenció prebèl·lica a Euro.
La feblesa de les democràcies,juntamrnt amb el fracàs continuat de la Societat de Nacions davant de les agressions de caire nazifeixista, van estimular el bel·licisme d´aquestes agressions i acabà conduint a la guerra.

1.2 La marxa cap a la guerra

Des del començamentde la dècada del 1930 els Estats feixistes-autoritaris van desenvolupar una política expansionista que es concretà en un sentit d´agressions bèl·liques contra uns altres països:
A ÀSIA el japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina.L´any 1931 ocupà Manxúria i el 1937 va començar la invasió de la Xina.
A ÀFRICA,el 1935 Itàlia va enviar i ocupar Etiòpia amb el desig d´ampliar el seu imperi colonial.A Europa també hi va conquerir Albània.
Itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) facilitant soldats i armaments als militars insurrectes,mentre que França i Anglaterra se´n van mantenir al marge(pacte de No-intervenció).
A Alemanya Hitler,seguint la seva idea de crear un gran imperi(Tercer Reich)amb les terres on habitaven pobles germànics,s´annexionà Àustria,la regió txeca dels Sudets i després la part més rica de Txecoslovàquia (Bohèmia,Moràvia).Aquestes agressions alemanyes van ser el detonant que va acabar desencadament la guerra.

1.3 Les aliances i l'esclat del conflicte

Les primers aliances es van fer entre els països feixistes-autoritaris.El 1936 Alemanya signà una aliança amb Itàlia que va ser coneguda amb el nom d´Eix Roma-Berlín.Aquesta alianca es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d´Acer. El mateix 1936 Alemanya va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern.
França i la Gran Bretanya s´havien mantingut al marge d´aquestes aliances.Quan Hitler va ocupar el corredor de Danzing (territoris que separaven Alemanya de la Prússia Oriental),França i la Gran Bretanya es van comprometre amb Polònia d´anar a la guerra si calia.
Per evitar que l´URSS s´aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia,Hitler signà un espectacular Pacte Germanosoviètic (1939) i atacà Polònia.Aleshores els aliats (França i la Gran Bretanya )van declarar la guerra a Alemanya.Va ser l´inici de la Segona Guerra Mundial.
_____________________________________________________________________________________

2.El desenvolupament del conflicte (1939-1945)

2.1 Les victòries de l'Eix

A la invasió de Polònia Hitler va comença la guerra llampec,basada en la utilització massiva de divisions cuirassades (els panzers) i en un bon suport aeri.
Una vegada conquerida Polònia,els exèrcits alemanys van enviar l'Europa Occidental.L'any 1940 només la Gran Bretanya resistia davant Alemanya.El 1941 Hitler inicià la invasió de l'URSS i les tropes de l'Afrikakorps ,van conquerir el nord d'Àfrica.
Pel desembre del 1941 el Japó va destruir la flota americana a Pearl Harbour.En aquells moments l'eix Roma-Berlín-Tòquio semblava invencible.

2.2 Europa sota el nazisme

L'ocupació nazi tenia com a missió sotmetre els territoris europeus de benefici d'Alemanya.Els nazis van organitzar els territoris conquerits en regionsincorporades al Reich, regions colonitzades i Estats satèl·lits.
L'ocupació també va significar l´extenció del terror i de la repressió sobre la població sotmesa.Els alemanys van trobar col·laboradors entre la població civil,però molta gent que no acceptà el nou ordre nazi va organitzar la Resisatència de manera clandestina.
Arreu es desencadenà la persecució i el genocidi dels jueus,que eren traslladats a camps de concentració,on la majoria van morir.La Gestapo i les SS van implantar un règim de violència i de terror sobre la població,especialment sobre els resistents,que van ser detinguts,torturats i deportats o executats.

2.3 El triomf aliat

El 1942 la situació de la guerra va començar a fer un tomb quan l´URSS i els Estats Units entraren a reforçar els aliats. Pel juny els americans van frenar els japonesos al Pacífic i els britànics van aturar els alemanys al nord d'Àfica.Però el primer gran fracàs de Hitler es va produir a Stalingrad,on les tropes alemanyes capitularen davant de la ciutat ia van haber de recular per primera vegada.
A partir d'aquell moment els aliats van començar la seva ofensiva. El desembarcament americà a Normandia va permetre l'avenç angloamericà des de l'oest,mentre que l'Exèrcit Roig rus avançava per l'est.El 8 de maig de 1945 Alemanya capitulà.
El president americà Truman van decidir utilitzar una arma nova,la bomba atòmica,sobre les ciutats d'Hiroshima i de Nagasaki.El 2 de setembre el Japó va capitular.La Segona Guerra Mundial s'havia acabat.
_____________________________________________________________________________________

Dossier: L'Holocaust

Nom amb el qual és designat el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus (antisemitisme) i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
El genocidi fou la culminació d'un llarg procés que es desenvolupà paral·lelament a la implantació del règim nazi, i que tenia com a objectiu la creació d'una comunitat nacional –Volksgemeinschaft– racialment pura. Amb les lleis de Nuremberg (“Llei de ciutadania del Reich” i “Lleis per a la protecció del poble i l'honor alemanys” del 15 de setembre de 1935) es privava de la ciutadania alemanya aquells que no eren de sang ària i es prohibien les relacions matrimonials, o extramatrimonials, entre jueus i súbdits alemanys o de raça ària. Seguint aquesta estratègia agressiva vers els jueus, la ruptura massiva d'aparadors de prop de 7 000 comerços jueus i l'assassinat de prop d'un centenar de jueus (Kristallnacht, 9-10 de novembre de 1938) marcaren un punt d'inflexió. Finalment, en la reunió celebrada a Wannsee, 20 de gener de 1942, s'aprovà la “Solució final” –Endgültige Auslösung–, que consistia en l'eliminació física, per mitjà dels treballs forçats, dels jueus internats en camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chełmno, Bełżec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka). L'any 1945, amb la fi de la Segona Guerra mundial, més de sis milions de jueus, d'una població total de vuit milions en els països ocupats pels nazis, havien estat
assassinats.
_____________________________________________________________________________________

3.Les conseqüències de la guerra


3.1 L'impacte de la guerra

El balanç demogràfic de la guerra se situa al voltant de 50 milions de morts,gairebé la meitat dels quals correspongueren a l'URSS,seguida d'Alemanya i Polònia.
Les modificacions de fronteres i les expulsions de minnories ètniques comportaren per la seva banda un nombre elevat de desplaçaments forçosos de població.
Les destruccions materials van ser molt importants i afectaren sobretot les ciutats,els mitjans dde comunicació i les instal·lacions industrials.
El pillatge constant de ciutats,la pràctica de la "terra cremada" i la destrució d'indústries i de camps van provocar una dràstica reducció de la producció als països bel·ligerants.
La guerra va deixar un impacte moral molt profund.Els drets humans havien estat violats sistemàticament i la violència i la crueltat s'havien instal·lat a Europa durant sis llargs anys.
El coneixement de l'holocaust jueu i les conseqüències de la bomba atòmica van deixar un trauma profund en la població.

3.2 Les conferències de pau

Els tres grans aliats es van reunir per primera vegada a la Consferència de Teheran , a la qual van assistir Churchill,Roosevelt i Stalin.
La segona conferència dels tres grans es va celebrar a la ciutat de Italia ( febrer del 1945 ),on es va decidir elimimnar el règim nazi a Alemanya i dividir aquest país en unes quantes zones d'influència.
La trecera conferència es va celebrar a Postdam ( agost del 1945 ).
A la Conferència de San Francisco ( 15 d'abril-26 de juiny de 1945 ) es va estructurar l'ONU ( Organització de les Nacions Unides ),que havia de substituir la desprestigiada Societat de Nacions.
Finalment,a la Conferència de París ( 1946 )es van elaborar els tractats de pau amb els altres aliats d'Alemanya.
El tractat amb Àustria no es va signar fins el 1955 i aquell país va estar intervingut pels aliats fins en aquella data.

3.3 La creació de l'ONU

El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció amb els poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.
_____________________________________________________________________________________

Conferencia de Postdam

Va ser la tercera conferencia que van celebrar els tres grans aliats a Postdam l'agost del 1945, on Truman, Atlee i Stalin es varen posar d'acord en diversos aspectes referents a Alemanya i a les fronteres de Polonia, que eren: el desmantellament de la industria militar, processament i càstig dels líders nazis més importants... Ara que també es varen fer evidents grans discrepàncies entre americans i soviètics, que s'acusaven mútuament de voler aprofitar el triomf bèl·lic per ampliar la influencia i l'hegemonia.
_____________________________________________________________________________________

4. La formació de blocs antagònics


4.1 El deteriorament de les relacions entre els aliats

Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial es va fer evident la divisió d'Europa en dues zones d'influència, una d'americana i un altra de soviética. La desconfiança els va fer organitzar un bloc militar d'aliats al seu voltant. EUA van crear l'OTAN, i el 1955 l'URSS i els seus aliats formaren el Pacte de Varsòvia.
Ambdos volien refermar el control de les seus zones i per tal d'això els EUA obligaren a expulsar els comunistes de la seua àrea d'influència i oferiren ajuda ecónimica al vell continent per tal de disminuir el risc d'expansió d'aquest sistema (Pla Marshall). L'URSS mentre impulsà instaurar un sistema comunista basat en el sistema soviétic als països ocupats per l'exèrcit Roig (democràcies populars) i a l'Informe Jdanov denuncià l'intenció dels EUA de dominar Europa i potencià la fundació Kominform, organització que aplegava els països comunistes i els ajudava.
A aquesta divisó del món en dos blocs Winston Churchill la va anomenar: el teló d'acer.

4.2 La ruptura: El Teló de Acer

La ruptura entre els dos blocs es va produir el 1947, quan el president Nord-americà va exposar la doctrina Truman. S’hi denunciava la creació de règims comunistes als països ocupats per l’exèrcit roig i proposava la intervenció americana per frenar l’amenaça comunista a Europa. Per això es va proposar el Pla Marshall una ajuda econòmica per reconstruir Europa. Com a contrapartida, l’URSS va proposar l’informe Jdamov que denunciava l’actuació dels EUA a Europa. Com a conseqüència d’això el món es va dividir en dos blocs separats pel taló d’acer.

4.3 La partició d'Alemanya en dos estats

Al final de la guerra Alemanya havia quedat dividida en quatre zones ocupades pels Britànics, pels Francesos, pels Nord-americans i Soviètics. El 1948 els tres aliats van decidir unificar els seus territoris i crear l’estat federal d’Alemanya. Com a resposta l’URSS va ordenar el bloqueig de Berlin. La crisi va accelerar la divisió d’Alemanya amb dos Estat: La República federal que es va enquadrar a la part Occidental i la República democràtica que es va situar sota influència soviètica.
_____________________________________________________________________________________

5.Guerra Freda i coexistència pacífica

5.1 Què es la Guerra Freda?

És la relació que els països van establir després de la Segona Guerra Mundial i que es basava en l'antagonisme entre dos blocs internacionals, liderats per les dues superpotències: l'URSS i els EUA.
Els dos blocs iniciaren una cursa d'armaments desenfrenada en la qual tot es justificava per la necessitat de defensar-se de la suposada amenaça del bloc rival (espionatge, xantatge, etc)

5.2 Els conflictes de la Guerra Freda
Les superpotències mai no es van enfrontar directament sinò que ho feren a través d'aliats. Els conflictes més importants van ser:

Guerra de Corea

A la fi de la guerra mundial, el nord de la península coreana va ser ocupat per les tropes russes, i el sud, per les nord-americanes. Malgrat l’acord de constituir un únic estat, el 1949, després de la retirada de les forces ocupants. Corea es va dividir en dos estats. En el 1950 corea del nord va envair el sud amb el suport soviètic, i les tropes nord-americanes, recolzades per l’ONU, hi van intervenir en defensa de corea del sud. El conflicte es va acabar el 1953 amb la pau de Panmunjon, que va consagrar la divisió de les dues corees.

5.3 La coexistència pacífica

Al final de la dècada dels cinquanta es va donar pas a una etapa que coneixem com a coexistància pacífica.
Els nous dirigents de les potències enfrentades es mostraren més tolerants davant la causa ideològica del bloc rival. Van establir relcions directes entre caps de govern (telèfon roig) i van iniciar un diàleg per frenar la cursa d'armaments (Acords SALT).
Malauradament, al final de la dècada dels setanta els soviètics van envair l'Afganistàn (1979), i els nord-americans, l'illa de Granada (Menudes Antilles), i a la vegada recolçaren dictadures llatinoamericanes. Tot això va comportar un rellançament de la cursa nuclear.
_____________________________________________________________________________________

Guerra del Vietnam

A la Indoxina francesa, les forces comunistes van proclamar la independència el 1945. França no la va acceptar i es va començar un guerra entre les forces nacionalistes, que tenien el suport dels soviètics, i l’exèrcit colonial, amb el suport nord-americà. La guerra es va acabar el 1945 i va consolidar la divisió: Vietnam del nord, dirigit per un govern Comunista i Vietnam del sud amb un règim prooccidental.
_____________________________________________________________________________________

La crisi del míssils

Fou un conflicte que enfrontà diplomàticament la Unió Soviètica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensió entre amb dues potències nuclears degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssils balístics soviètics en territori Cubà, cosa que hagués permès a la URSS disposar d'armament per a atacar el territori continental dels EUA amb armes nuclears.
_____________________________________________________________________________________

6.La fi dels imperis colonials


6.1 Les causes de la descolonització

*El desig d'ndependència de la majoria de la població.
*La puixança dels moviments nacionalistes, que es van veure amb forces per enfrontar-se als colonitzadors.
*La disminució del prestigi de les potències colonials, que havien estat derrocadas per l'Eix i bona part de les seves colònies asiàtiques havien estat ocupades pel Japó.
*L'expansió d'una opinió internacional contrària a la colonització, que es va manifestar a través de laCarta de l'Atlàntic.
*El suport a la descolonització de les dues grans potències, que no posseïen imperis colonials i que tenien interès a afeblir les velles potències europees.

6.2 El procés descolonitzador

La descolonització es va dur a terme al llarg de més de 30 anys i va passar x diversas etapas:
*1ªEtapa: Va començar a Àsia després de la 2na guerra mundial, quan els moviments nacionalistes es van oposar al retorn a la situació anterior: l’any 1947, la Gran Bretanya va acceptar la independència de l’Índia i, el 1949, Indonèsia va esdevenir Estat independent. El 1954, i després d’una guerra de 9 anys, França va abandonar Indoxina i aquest fet va comportar la proclamació de l’estat de Vietnam.
*2ªEtapa: Va afectar el nord d’Àfrica i va començar el 1951, quan la colònia italiana de Líbia va accedir a la sobirania. El 1956, França va reconèixer la independència del Marroc i de Tunísia, però va intentar conservar Algèria, fet q va comportar una guerra llarga i cruenta, que va culminar amb la independència el 1962.
*3ª fase: Va afectar a l’Àfrica subsahariana i es va entendre entre el 1955 i el 1965, quan la majoria de les colònies britàniques (Kenya, Nigèria…), franceses (Guinea, Mauritània, Madagascar…) i belgues (Congo) es van proclamar independents.
*Ultima fase: Va afectar el con sud africà i va ser força tardana. El 1975 van desaparèixer les colònies portugueses (Angola i Moçambic) i el 1990 Namíbia es va proclamar independent. A Sud-àfrica, la independència de la qual havia estat declarada pels colons blancs el 1961, el règim del’apartheid s’hi va mantenir fins al 1993, quan s’hi van abolir les lleis discriminatòries per a la població negra.

6.3 El conflicte de l'Orient Mitjà

Palestina era un protectorat britànic habitat per musulmans, però amb importants jueus.El 1945,les milícies jueves de Palestina van declarar una insurrecció x forçar la retirada dels anglesos i presionar a favor de la creació d'un Estat jueu q acollís els supervivents de l'holocaust nazi.L'any 1947,una revolució de l'ONU proposar la partició en 2 estats, un jueu i un palestí,i al 1948, Ben Gurion proclamar l'Estat d'Israel.Els palestins i els seus veïns musulmans no van reconèixer el nou Estat israelià,i van proclamar la 1rª guerra araboisraelina q va acabar amb l'adquisició de nous territoris palestins per Israel. Va esclatar una 2nª guerra, i seguidament una 3rª a l'any 1967.En totes 3 s'hi va imposar Israel, q va estendre la seva ocupació.El 1993 es va acordar la creació a Israel d'un territori autònom sota l'autoritat palestina.
_____________________________________________________________________________________

7. Descolonització i Tercer Món


7.1 El sorgiment del Tercer Món*

Molts dels nous Estats es sentien allitats de la política internacional i el 1955, 29 .Estats africans i asiàtics es va reuinir a la Conferència de Bandung on volien reivindicar:
La seua posició internacional:
La sobirania i igualtat de totes les nacions.
L'ajuda al desenvolupament econòmic dels països afroasiàtics.
L'instauració d'una actitud neutral davant la política de les dos grans superpotències (moviment dels no-alineats) com per exemple la Iugoslàvia comunista i la Cuba castrista.

7.2 El neocolonialisme, una herència colonial.

El neocolonialisme o depèndencia econòmica i cultural dels nous Estats envers les metrópolis, l'intercanvi desigual (els nous Estats venien les primeres matèries a un preu molt baix i compraven els productes manufacturats a preus elevats), la dependència financera (prèstecs i inversions dels països rics), i la dependència tecnològica ha conduït als països descolonitzats a la pobresa i subdesenvolupament.

7.3 Disputes ètiquetes i territorials

La descolonitazció va generar als nous Estats, nombrosos enfrontaments per imposar-se les unes sobre les altres.
En un molts d'aquests territoris l'exèrcit va imposar dictadures i la violència, la represssió i la corrupció es van imposar com a manera de governar.

España en el primer tercio del siglo XX



Índex:

1.Regnat d'Alfons XIII

2.El regeneracionisme

3.Conflictes polítics i socials

4.Les crisis

5.La dictadura de Primo de Rivera

6.La II República

7.Protagonistes

9.Fases de la República

10.Les forces polítiques

11.Els problemes

12.La Guerra Civil

13.Operacions militars

14.Dos models polítics enfrontats

15.Suports internacionals

16.Balanç de la guerra
_____________________________________________________________________________________

1.REGNAT D'ALFONS XIII

Alfons XIII va néixer el 17 de maig de 1886 a el Palau Reial de Madrid, fill pòstumd'Alfons XII i María Cristina d'Habsburg-Lorena, reina que va exercir com a regentdurant la minoria d'edat.El 1902, Alfons va començar a regnar de manera efectiva sobre una Espanya desitjosade regeneració després del Desastre colonial de 1898 i en un moment de relleugeneracional enla política espanyola.

Els problemes del seu regnat van conduir al cop d'Estat ia la dictadura de Primo deRivera el 1923. Les eleccions d'abril de 1931 van donar el triomf als republicans i el reiva abandonar el país.

Alfons XIII va viure a l'exili encara deu anys. Va morir a Roma on va ser enterrat el 1941.Posteriorment, el 1980, les seves restes van ser traslladats al Panteó dels Reis del Monestir de l'Escorial on reposen en l'actualitat.
_____________________________________________________________________________________

2.EL REGENERACIONISME

El Desastre colonial del 98 i la mort de Canovas i de Sagasta, van posar a prova elsistema polític de la Restauració. Però l'alternança dels dos grans partits en el podercontinuar. Nous líders, com Maura i Canalejas, al capdavant dels seus partits,intentaran regenerar a Espanya i modernitzar els vells principis del sistema.
Antoni Maura, líder del partit conservador va ser diverses vegades cap del Govern. Va intentar la reforma de l'exèrcit i de l'Administració, una "revolució des de dalt" queacabaria amb el caciquisme i els vicis del turnismo. Però va xocar amb velles inèrcies, amb els liberals i l'esquerra, amb els regeneracionistes de Costa i amb el propi reiAlfons XIII.

José Canalejas va aconseguir reunir per algun temps al dividit Partit Liberal. Durant el seu govern va abolir l'impopular impost de consums, va implantar l'obligatorietat delservei militar i la seva "llei del Cadenat" pretendre limitar la instal lació de noves ordres religioses.Amb la mort de Canalejas, assassinat el novembre de 1912, i la renúncia de Maura a la política, els grans partits de la Restauració es van fraccionar en diferents tendències.
_____________________________________________________________________________________

3.CONFLICTES POLÍTCS I SOCIALS

Els diferents governs d'Alfons XIII es van enfrontar a diversos problemes amb profundesarrels en el passat:

Nacionalismes. L'estructura centralista de l'Estat espanyol va ser amenaçada per l'aparició de regionalismes i nacionalismes en la perifèria peninsular. Reivindicaven la tradició cultural i l'autonomia política.A partir de les idees de Sabino Arana es va fundar el Partit Nacionalista Basc. Amb menys suport social, a Galícia es van crear les Irmandades de Fala el 1918, i Blas Infante desenvolupar les bases teòriques del andalusisme.

La qüestió religiosa. La Constitució definia un Estat confessional catòlic, però alguns polítics liberals, intel.lectuals i obrers van intentar limitar el nombre de religiosos i el poder de l'Església en la societat i en la política espanyola. El 1910, el clergat catòlic el componien 65.000 membres.

El moviment obrer i la qüestió social. Les males condicions de vida van originar protestes d'obrers i camperols, que es van organitzar en grups anarquistes i socialistes. L'anarcosindicalisme es va estendre a Andalusia i Catalunya i es va expressar a través del periòdic Solidaritat Obrera de la Confederació Nacional del Treball, mentre que grups més radicals van recórrer al terrorisme com a arma revolucionària i contra la violència patronal. A Madrid, Bilbao i Astúries, va predominar l'adhesió al socialisme liderat per Pablo Iglesias, diputat des de 1910.

La guerra del Marroc es va convertir en una sagnia d'homes i diners per a Espanya.Durant la contesa, l'exèrcit va patir importants derrotes. La conseqüència va ser la impopularitat dels militars i del rei, que va recolzar decisions catastròfiques.
_____________________________________________________________________________________

4.LES CRISIS

Durant 1909 i 1917, l'Espanya d'Alfons XIII va viure dos dels seus moments més crítics iturbulents:

La Setmana Tràgica. Els soldats que anave a suplir les baixes de la guerra marroquina promoure desordres violents a prop del port de Barcelona. Al mateix temps, els obrers van convocar una vaga general contra la guerra i van paralitzar la ciutat, que va quedar aïllada, sense transports, i bloquejada amb barricades. Gairebé la meitat de les esglésies i convents de la ciutat van ser incendiats.
El motí va ser reprimit militarment. Hi va haver més de mil capturats i va concloure ambl'afusellament del mestre anarquista Ferrer i Guàrdia, acusat de promoure la revolta. L arepercussió mundial d'aquesta execució va obligar a Maura a dimitir.

En la crisi de 1917, van confluir tres problemes:

El problema militar. El descontentament dels militars per les derrotes al Marroc, vpelsbaixos salaris i l'injust sistema d'ascens, va provocar la formació de Juntes de Defensa que van aconseguir imposar condicions al govern i enderrocar-lo.
El problema polític. Després de l'assassinat de Canalejas, els partits tornista van entraren crisi. Davant el caos governamental, una Assemblea de Parlamentaris es va reunir a Barcelona però va ser dissolta per les autoritats, la qual cosa va agreujar el malestar de la classe política.

El problema social. A l'agost de 1917, a causa de la pujada de preus provocada per la Guerra Mundial, es convoca una vaga general que va fracassar pel suport dels militarsal govern. Els líders van ser empresonats.
El sistema polític va quedar molt feble després de la crisi i, trencant les regles de la Restauració, es va formar un govern de concentració entre conservadors i liberals.
_____________________________________________________________________________________

5.LA DICTADURA DE PRIMO RIVERA

La crisi política i les conseqüències del desastre bèl.lic d'Annual van conduir al cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923. És el començament d'una dictadura personal que manté la Monarquia però no segueix la Constitució ni accepta els partits polítics.

La dictadura va tenir dues fases:

1.Un directori militar, que va resoldre el problema militar al Marroc, va mantenir l'ordrepúblic i reformar l'Administració.

2.Un directori civil, que va pretendre la millora econòmica mitjançant la inversió estatal i la renovació d'infraestructures.

No obstant això, els problemes sense resoldre s'acumulaven i la dictadura perdia suports polítics. Primo de Rivera dimitia i era substituït pel general Berenguer, mentreels republicans s'unien contra la Monarquia en el Pacte de Sant Sebastià . El govern que va substituir a Berenguer va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931, i després els seus resultats, favorables als republicans, Alfons XIII va decidir abandonar Espanya.
_____________________________________________________________________________________

6.LA II REPÚBLICA

Després de les eleccions municipals d'abril de 1931, el triomf als republicans en les grans ciutats i la marxa del rei van forçar la proclamació de la II República, el 14 d'abrilde 1931.

El model polític del nou règim republicà es va definir en la Constitució aprovada el 9 de desembre de 1931.

L'article primer proclama a Espanya com una democràcia, els poders emanen del poble, i reconeix la igualtat dels espanyols davant la llei i els drets individuals propisdels sistemes liberals, entre ells la llibertat religiosa.

Es declarava laic l'Estat, i es projectava dissoldre algunes ordres religioses, el que provocaria divisió en el parlament i en la societat espanyola.

Constitución de la República Española
España, en uso de su soberanía, y representada por las Cortes Constituyentes, decreta y sanciona esta Constitución.

TÍTULO PRELIMINAR (Disposiciones generales)

TÍTULO I. Organización nacional. (Estructura y competencias del Estado).

TÍTULO II. Nacionalidad. (Quiénes son españoles).

TÍTULO III. Derechos y deberes de los españoles. (Interesante la lectura de los artículos 34, 46 y 48).

TÍTULO IV. Las Cortes. (Regulación del poder legislativo).

TÍTULO V. Presidencia de la República. (Atribuciones del Jefe del Estado. Consultar el artículo 70).

TÍTULO VI. Gobierno.

TÍTULO VII. Justicia.

TÍTULO VIII. Hacienda pública.

TÍTULO IX. Garantías y reforma de la Constitución.
_____________________________________________________________________________________

7.PROTAGONISTES

Manuel Alcalá/Alejandro Indalencio/Clara Azaña/Zamora Lerroux/Prieto Campoamor

_____________________________________________________________________________________

9.FASES DE LA REPÚBLICA


El Govern Provisional va ser una coalició de diverses tendències republicanes constituït després de les eleccions d'abril del 1931. Va estar presidit per Alcalá Zamora i a sevafunció va ser la convocatòria d'eleccions per constituir un Parlament i elaborar la Constitució.

Bienni eformador. Des de la tardor de 1931 es succeeixen diversos governs presidits per Manuel Azaña, amb ministres republicans d'esquerra socialistes. S'apliquen la reforma agrària, l'educativa, l'autonòmica, la militar, etc. Amb èxit irregular en un contextd'agitació social i crisi econòmica internacional. El 1932, el general Sanjurjo va fracassar en el seu revolta antirepublicana, però va ser indultat per Alcalá Zamora.

Bienni conservador. En les eleccions de 1933, les primeres que van comptar amb elvot femení, van triomfar la CEDA i el Partit Radical d'Alejandro Lerroux. Els governs d'aquest període van paralitzar les reformes del primer bienni. A l'octubre de 1934 es va produir una revolució popular que va aconseguir la seva major intensitat a Astúries. Els miners van controlar durant dues setmanes la vall del Nalón, fins que van ser durament reprimits.
El Front Popular va ser la coalició d'esquerra guanyadora de les eleccions de febrer de1936. Es va intentar continuar amb les reformes d'Azaña, que ocuparà la presidènciade la República en ser cessat Alcalá Zamora. Però el 18 de juliol es va produir unarevolta militar que va originar la Guerra Civil.
_____________________________________________________________________________________

11.ELS PROBLEMES


La reforma agrària va ser un objectiu prioritari de la II República i també una gran font de tensions socials. La Llei de Reforma Agrària de 1932 pretenia l'aprofitament de lesterres incultes i superar la crisi econòmica i l'endarreriment del camp espanyol.Però la seva posada en marxa va tenir nombrosos problemes des del començament. El 1933,amb el triomf de les dretes, el procés es va paralitzar, i el 1936 els camperols van ocupar finques sense esperen els tràmits d'expropiació.

La qüestió religiosa dividia els espanyols en dues postures irreconciliables: els que desitjaven una societat laica i menor influència eclesiàstica i els que definien a Espanya com un Estat confessional catòlic. L'article 48 de la Constitució establia el control de l'Estat sobre una escola única i laica, la qual cosa xocava amb unes ordres religioses posseïdores de la majoria de les escoles privades. Una part del clergat esmantenia fidel a la Monarquia, i el cardenal Segura, arquebisbe de Toledo, va serexpulsat d'Espanya per les seves declaracions en aquest sentit. Els grups més anticlericals incendiar nombrosos convents.

Els nacionalismes històrics reivindicaven la facultat de decidir sobre competències fins a aquest moment exclusives del poder centralitzat a Madrid. La Constituciócontemplava aquesta possibilitat després d'una sèrie de passos successius. Durant la II República només es va arribar a aprovar un Estatut, el de Catalunya. Els estatutsbasc i gallec van acabar la seva tramitació quan ja havia esclatat la Guerra Civil.

La remodelació de l'estament militar va ser un esforç personal de Manuel Azaña, ambla qual pretenia allunyar l'exèrci als militars menys afins a la República i reduir el nombre de comandaments. Les 16 unitats operatives es van reduir a 8 més ben dotades, i els seus alts càrrecs es van jubilar amb sou íntegre. Es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa, formiguer antirepublicà que seguia aportant oficials aun exèrcitsaturat d'ells.
_____________________________________________________________________________________

12.LA GUERRA CIVIL

El triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 va accelerar les reformesen un ambient de desordres que va culminar amb els assassinats del diputat conservador Calvo Sotelo i del tinent Castillo. L'oposició a la República es va concretaren una insurrecció militar dirigida pels generals Mola, Goded i Franco. També es va recolzar el cop des de sectors civils: carlistes, monàrquics i falangistes.
L'alçament va començar al Marroc el 17 de juliol de 1936 i els dies següents en altres ciutats. Espanya va quedar dividida en dos bàndols enfrontats: el republicà, lleial a la República i, el que va recolzar als revoltats, que es van cridar a si mateixos nacionals.
_____________________________________________________________________________________

13.OPERACIONS MILITARS

La Guerra Civil va durar tres anys (de juliol de 1936 a abril 1939) durant els quals espoden destacar cinc moments en les operacions militars:

El pas de l'Estret de les forces rebels des de l'Àfrica, entre juliol i agost de 1936. Aquest reforç va permetre a l'exèrcit nacional avançar des d'Andalusia a Extremadura. En la seva marxa cap a Madrid van prendre l'Alcàsser de Toledo, el que va incrementarla moral de l'ofensiva.

La batalla de Madrid (de novembre de 1936 a març de 1937) va ser una de les més important de la guerra. Les tropes republicanes, liderades per Vicente Rojo, van contenir als atacants a la Ciutat Universitària on es va estabilitzar el front. Després de les sagnants batalles del Jarama, Guadalajara i Brihuega, l'exèrcit de Franco va renunciar temporalment a l'ofensiva sobre Madrid.

La campanya del Nord (d'abril a octubre de 1937) es va disputar pel control de la zona industrial. Es va iniciar amb el bombardeig de Guernica per part dels avions alemanys de la Legió Còndor. Després de la caiguda de Bilbao el juni la de Santander i Gijónen els mesos següents els nacionals van dominar aquestes regions.

El front d'Aragó va començar per iniciativa republicana al desembre de 1937 a Terol, ides de juliol de 1938 a l'Ebre Els duríssims enfrontaments van acabar amb el control detota aquesta zona fins a Catalunya per l'exèrcit de Franco.

La fi de la guerra. El gener de 1939, Franco va prendre Barcelona. L'exèrcit republicà del centre havia mantingut la seva resistència amb l'esperança que l'imminent iprevisible esclat de la guerra europea fes canviar la sort de la República. Però larendició de Madrid precipitar el final i l'1 d'abril de 1939, Franco signava l'últim comunicat de guerra en què comunicava la victòria i la fi delconflicte.
_____________________________________________________________________________________

14.DOS MODELS POLÍTICS ENFRONTATS.

REPUBLICANS

Durant la Guerra Civil, la República va mantenir la seva estructura democràtica, amb partits polítics i sindicats. Mentre els comunistes exigien disciplina i unitat per guanyarla guerra, els anarquistes van considerar que era el moment propici per a una revolució social colectivizaron la propietat i suprimint els diners i el poder.

La República va mancar d'una figura (civil o militar) de lideratge indiscutible. Caballerova presidir el primer govern de setembre de 1936 a maig de 1937. Aquest govern,format amb totes les forces del Front Popular, va haver de traslladar-se a València.
La pressió comunista el va substituir per Negrín, el darrer president del govern republicà (a Barcelona). Manuel Azaña, president de la República, va dimitir i va partira l'exili francès.

NACIONALS
La zona nacional es va definir per la unitat política. En començar la guerra, les operacions militars van ser dirigides per grups de generals integrats en una Junta de Defensa Nacional, que van tendi ràpidament a un comandament únic.

Al setembre de 1936, Franco va ser nomenat Generalísimo dels Exèrcits i Cap de l'Estat, acaparant tots els poders. Pel decret de 1937, va assumir la direcció de l'únicpartit autoritzat: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS. El gener de 1938,Franco va formar el seu primer govern a Burgos.

Els sindicats de classe van ser suprimits. Propietaris i obrers havien integrar-se en un sindicat vertical únic. La censura impedia qual sevol crítica contra aquest model d'Estat dictatorial, recolzat també per l'Església catòlica que justificarà la guerra com a reacciócontra la tendència anticristiana de la República.
_____________________________________________________________________________________

15.SUPORTS INTERNACIONALS

La contesa espanyola es va viure amb gran interès a tot el món. Periodistes i escriptorsla van presentar com el gran enfrontament entre democràcia i feixisme, i de fet, cada bàndol va rebre suport de diferents nacions i organitzacions:

NACIONALS

Franco va obtenir ajuda fonamentalment d'Alemanya i d'Itàlia, en armes, soldats i diners. Va destacar l'actuació de la Legió Còndor alemanya. De forma menys directava rebre suport de Portugal i del Vaticà, així com d'Anglaterra i els EUA, malgrat la seva neutralitat oficial.

REPUBLICANS

La República va ser recolzada per la Unió Soviètica, que va enviar militars, avions itancs, i de Mèxic, així com de moviments internacionals de solidaritat, com les Brigades Internacionals, formades per intel.lectuals d'esquerra i membres de partits comunistes de tot el món. França va donar suport de forma intermitent i indirecta a la República, i va procurar evitar la intervenció alemanya i italiana.
____________________________________________________________________________________ 

16.BALANÇ DE LA GUERRA

Els morts en la Guerra Civil espanyola van ser innombrables, entre soldats i població civil víctima dels bombardejos. A ells han d'afegir els assassinats i venjances de tots dos bàndols en ocupar l'enemic pobles i ciutats i les morts posteriors causades perferides, fam, malalties i les dures condicions de les presons.

Tres anys de guerra van devastar les infraestructures, el patrimoni històric-artístic i trastocar del tot l'activitat industrial i comercial, sumint a Espanya en una profundadepressió econòmica.

En acabar la guerra, la societat va quedar dividida en vencedors i vençuts, i moltsespanyols es van veure obligats a abandonar el país i amuntegar en camps derefugiats europeus o fugir a països latino americans, especialment a Mèxic ia Argentina.