INDEX
1. Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial
2. El desenvolupament del conflicte (1939-1945)
Dossier: L'Holocaust
3. Les conseqüències de la guerra
4. La formació de blocs antagònics
5. Guerra Freda i coexistència pacífica
6. La fi dels imperis colonials
7. Descolonització i Tercer Món
_____________________________________________________________________________________
1.Causes i contendents de la Segona Guerra Mundial
1.1 Les causes del conflicte
El Tracte de Versalles en comptes de crear un clima de reconciliació entre les nacions,va fomentar un sentiment d´humiliació i de ressentiment.Els nacionalistes alemanys no acceptaren mai les imposicions de Versalles i això va estimular un sentiment de revenja que el nazisme va explotar.
L´expanció de la crisi del 1929 va crea un context de depressió que va afavorir el sorgiment del feixismes.Mussolini a Itàlia i sobretot Hitler a Alemanya van dsur a terme una política exterior agressiva.Les pot`ncies feixistes van desenvolupar una cursa d´armaments intensa que va fomentar un clima de tenció prebèl·lica a Euro.
La feblesa de les democràcies,juntamrnt amb el fracàs continuat de la Societat de Nacions davant de les agressions de caire nazifeixista, van estimular el bel·licisme d´aquestes agressions i acabà conduint a la guerra.
1.2 La marxa cap a la guerra
Des del començamentde la dècada del 1930 els Estats feixistes-autoritaris van desenvolupar una política expansionista que es concretà en un sentit d´agressions bèl·liques contra uns altres països:
A ÀSIA el japó buscava ampliar els seus territoris a costa de la Xina.L´any 1931 ocupà Manxúria i el 1937 va començar la invasió de la Xina.
A ÀFRICA,el 1935 Itàlia va enviar i ocupar Etiòpia amb el desig d´ampliar el seu imperi colonial.A Europa també hi va conquerir Albània.
Itàlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) facilitant soldats i armaments als militars insurrectes,mentre que França i Anglaterra se´n van mantenir al marge(pacte de No-intervenció).
A Alemanya Hitler,seguint la seva idea de crear un gran imperi(Tercer Reich)amb les terres on habitaven pobles germànics,s´annexionà Àustria,la regió txeca dels Sudets i després la part més rica de Txecoslovàquia (Bohèmia,Moràvia).Aquestes agressions alemanyes van ser el detonant que va acabar desencadament la guerra.
1.3 Les aliances i l'esclat del conflicte
Les primers aliances es van fer entre els països feixistes-autoritaris.El 1936 Alemanya signà una aliança amb Itàlia que va ser coneguda amb el nom d´Eix Roma-Berlín.Aquesta alianca es va renovar el 1939 amb el nom de Pacte d´Acer. El mateix 1936 Alemanya va signar amb el Japó el Pacte Antikomintern.
França i la Gran Bretanya s´havien mantingut al marge d´aquestes aliances.Quan Hitler va ocupar el corredor de Danzing (territoris que separaven Alemanya de la Prússia Oriental),França i la Gran Bretanya es van comprometre amb Polònia d´anar a la guerra si calia.
Per evitar que l´URSS s´aliés amb França i la Gran Bretanya per ajudar Polònia,Hitler signà un espectacular Pacte Germanosoviètic (1939) i atacà Polònia.Aleshores els aliats (França i la Gran Bretanya )van declarar la guerra a Alemanya.Va ser l´inici de la Segona Guerra Mundial.
_____________________________________________________________________________________
2.El desenvolupament del conflicte (1939-1945)
2.1 Les victòries de l'Eix
A la invasió de Polònia Hitler va comença la guerra llampec,basada en la utilització massiva de divisions cuirassades (els panzers) i en un bon suport aeri.
Una vegada conquerida Polònia,els exèrcits alemanys van enviar l'Europa Occidental.L'any 1940 només la Gran Bretanya resistia davant Alemanya.El 1941 Hitler inicià la invasió de l'URSS i les tropes de l'Afrikakorps ,van conquerir el nord d'Àfrica.
Pel desembre del 1941 el Japó va destruir la flota americana a Pearl Harbour.En aquells moments l'eix Roma-Berlín-Tòquio semblava invencible.
2.2 Europa sota el nazisme
L'ocupació nazi tenia com a missió sotmetre els territoris europeus de benefici d'Alemanya.Els nazis van organitzar els territoris conquerits en regionsincorporades al Reich, regions colonitzades i Estats satèl·lits.
L'ocupació també va significar l´extenció del terror i de la repressió sobre la població sotmesa.Els alemanys van trobar col·laboradors entre la població civil,però molta gent que no acceptà el nou ordre nazi va organitzar la Resisatència de manera clandestina.
Arreu es desencadenà la persecució i el genocidi dels jueus,que eren traslladats a camps de concentració,on la majoria van morir.La Gestapo i les SS van implantar un règim de violència i de terror sobre la població,especialment sobre els resistents,que van ser detinguts,torturats i deportats o executats.
2.3 El triomf aliat
El 1942 la situació de la guerra va començar a fer un tomb quan l´URSS i els Estats Units entraren a reforçar els aliats. Pel juny els americans van frenar els japonesos al Pacífic i els britànics van aturar els alemanys al nord d'Àfica.Però el primer gran fracàs de Hitler es va produir a Stalingrad,on les tropes alemanyes capitularen davant de la ciutat ia van haber de recular per primera vegada.
A partir d'aquell moment els aliats van començar la seva ofensiva. El desembarcament americà a Normandia va permetre l'avenç angloamericà des de l'oest,mentre que l'Exèrcit Roig rus avançava per l'est.El 8 de maig de 1945 Alemanya capitulà.
El president americà Truman van decidir utilitzar una arma nova,la bomba atòmica,sobre les ciutats d'Hiroshima i de Nagasaki.El 2 de setembre el Japó va capitular.La Segona Guerra Mundial s'havia acabat.
_____________________________________________________________________________________
Dossier: L'Holocaust
Nom amb el qual és designat el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus (antisemitisme) i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.
El genocidi fou la culminació d'un llarg procés que es desenvolupà paral·lelament a la implantació del règim nazi, i que tenia com a objectiu la creació d'una comunitat nacional –Volksgemeinschaft– racialment pura. Amb les lleis de Nuremberg (“Llei de ciutadania del Reich” i “Lleis per a la protecció del poble i l'honor alemanys” del 15 de setembre de 1935) es privava de la ciutadania alemanya aquells que no eren de sang ària i es prohibien les relacions matrimonials, o extramatrimonials, entre jueus i súbdits alemanys o de raça ària. Seguint aquesta estratègia agressiva vers els jueus, la ruptura massiva d'aparadors de prop de 7 000 comerços jueus i l'assassinat de prop d'un centenar de jueus (Kristallnacht, 9-10 de novembre de 1938) marcaren un punt d'inflexió. Finalment, en la reunió celebrada a Wannsee, 20 de gener de 1942, s'aprovà la “Solució final” –Endgültige Auslösung–, que consistia en l'eliminació física, per mitjà dels treballs forçats, dels jueus internats en camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chełmno, Bełżec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka). L'any 1945, amb la fi de la Segona Guerra mundial, més de sis milions de jueus, d'una població total de vuit milions en els països ocupats pels nazis, havien estat
assassinats.
_____________________________________________________________________________________
3.Les conseqüències de la guerra
3.1 L'impacte de la guerra
El balanç demogràfic de la guerra se situa al voltant de 50 milions de morts,gairebé la meitat dels quals correspongueren a l'URSS,seguida d'Alemanya i Polònia.
Les modificacions de fronteres i les expulsions de minnories ètniques comportaren per la seva banda un nombre elevat de desplaçaments forçosos de població.
Les destruccions materials van ser molt importants i afectaren sobretot les ciutats,els mitjans dde comunicació i les instal·lacions industrials.
El pillatge constant de ciutats,la pràctica de la "terra cremada" i la destrució d'indústries i de camps van provocar una dràstica reducció de la producció als països bel·ligerants.
La guerra va deixar un impacte moral molt profund.Els drets humans havien estat violats sistemàticament i la violència i la crueltat s'havien instal·lat a Europa durant sis llargs anys.
El coneixement de l'holocaust jueu i les conseqüències de la bomba atòmica van deixar un trauma profund en la població.
3.2 Les conferències de pau
Els tres grans aliats es van reunir per primera vegada a la Consferència de Teheran , a la qual van assistir Churchill,Roosevelt i Stalin.
La segona conferència dels tres grans es va celebrar a la ciutat de Italia ( febrer del 1945 ),on es va decidir elimimnar el règim nazi a Alemanya i dividir aquest país en unes quantes zones d'influència.
La trecera conferència es va celebrar a Postdam ( agost del 1945 ).
A la Conferència de San Francisco ( 15 d'abril-26 de juiny de 1945 ) es va estructurar l'ONU ( Organització de les Nacions Unides ),que havia de substituir la desprestigiada Societat de Nacions.
Finalment,a la Conferència de París ( 1946 )es van elaborar els tractats de pau amb els altres aliats d'Alemanya.
El tractat amb Àustria no es va signar fins el 1955 i aquell país va estar intervingut pels aliats fins en aquella data.
3.3 La creació de l'ONU
El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció amb els poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.
_____________________________________________________________________________________
Conferencia de Postdam
Va ser la tercera conferencia que van celebrar els tres grans aliats a Postdam l'agost del 1945, on Truman, Atlee i Stalin es varen posar d'acord en diversos aspectes referents a Alemanya i a les fronteres de Polonia, que eren: el desmantellament de la industria militar, processament i càstig dels líders nazis més importants... Ara que també es varen fer evidents grans discrepàncies entre americans i soviètics, que s'acusaven mútuament de voler aprofitar el triomf bèl·lic per ampliar la influencia i l'hegemonia.
_____________________________________________________________________________________
4. La formació de blocs antagònics
4.1 El deteriorament de les relacions entre els aliats
Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial es va fer evident la divisió d'Europa en dues zones d'influència, una d'americana i un altra de soviética. La desconfiança els va fer organitzar un bloc militar d'aliats al seu voltant. EUA van crear l'OTAN, i el 1955 l'URSS i els seus aliats formaren el Pacte de Varsòvia.
Ambdos volien refermar el control de les seus zones i per tal d'això els EUA obligaren a expulsar els comunistes de la seua àrea d'influència i oferiren ajuda ecónimica al vell continent per tal de disminuir el risc d'expansió d'aquest sistema (Pla Marshall). L'URSS mentre impulsà instaurar un sistema comunista basat en el sistema soviétic als països ocupats per l'exèrcit Roig (democràcies populars) i a l'Informe Jdanov denuncià l'intenció dels EUA de dominar Europa i potencià la fundació Kominform, organització que aplegava els països comunistes i els ajudava.
A aquesta divisó del món en dos blocs Winston Churchill la va anomenar: el teló d'acer.
4.2 La ruptura: El Teló de Acer
La ruptura entre els dos blocs es va produir el 1947, quan el president Nord-americà va exposar la doctrina Truman. S’hi denunciava la creació de règims comunistes als països ocupats per l’exèrcit roig i proposava la intervenció americana per frenar l’amenaça comunista a Europa. Per això es va proposar el Pla Marshall una ajuda econòmica per reconstruir Europa. Com a contrapartida, l’URSS va proposar l’informe Jdamov que denunciava l’actuació dels EUA a Europa. Com a conseqüència d’això el món es va dividir en dos blocs separats pel taló d’acer.
4.3 La partició d'Alemanya en dos estats
Al final de la guerra Alemanya havia quedat dividida en quatre zones ocupades pels Britànics, pels Francesos, pels Nord-americans i Soviètics. El 1948 els tres aliats van decidir unificar els seus territoris i crear l’estat federal d’Alemanya. Com a resposta l’URSS va ordenar el bloqueig de Berlin. La crisi va accelerar la divisió d’Alemanya amb dos Estat: La República federal que es va enquadrar a la part Occidental i la República democràtica que es va situar sota influència soviètica.
_____________________________________________________________________________________
5.Guerra Freda i coexistència pacífica
5.1 Què es la Guerra Freda?
És la relació que els països van establir després de la Segona Guerra Mundial i que es basava en l'antagonisme entre dos blocs internacionals, liderats per les dues superpotències: l'URSS i els EUA.
Els dos blocs iniciaren una cursa d'armaments desenfrenada en la qual tot es justificava per la necessitat de defensar-se de la suposada amenaça del bloc rival (espionatge, xantatge, etc)
5.2 Els conflictes de la Guerra Freda
Les superpotències mai no es van enfrontar directament sinò que ho feren a través d'aliats. Els conflictes més importants van ser:
Guerra de Corea
A la fi de la guerra mundial, el nord de la península coreana va ser ocupat per les tropes russes, i el sud, per les nord-americanes. Malgrat l’acord de constituir un únic estat, el 1949, després de la retirada de les forces ocupants. Corea es va dividir en dos estats. En el 1950 corea del nord va envair el sud amb el suport soviètic, i les tropes nord-americanes, recolzades per l’ONU, hi van intervenir en defensa de corea del sud. El conflicte es va acabar el 1953 amb la pau de Panmunjon, que va consagrar la divisió de les dues corees.
5.3 La coexistència pacífica
Al final de la dècada dels cinquanta es va donar pas a una etapa que coneixem com a coexistància pacífica.
Els nous dirigents de les potències enfrentades es mostraren més tolerants davant la causa ideològica del bloc rival. Van establir relcions directes entre caps de govern (telèfon roig) i van iniciar un diàleg per frenar la cursa d'armaments (Acords SALT).
Malauradament, al final de la dècada dels setanta els soviètics van envair l'Afganistàn (1979), i els nord-americans, l'illa de Granada (Menudes Antilles), i a la vegada recolçaren dictadures llatinoamericanes. Tot això va comportar un rellançament de la cursa nuclear.
_____________________________________________________________________________________
Guerra del Vietnam
A la Indoxina francesa, les forces comunistes van proclamar la independència el 1945. França no la va acceptar i es va començar un guerra entre les forces nacionalistes, que tenien el suport dels soviètics, i l’exèrcit colonial, amb el suport nord-americà. La guerra es va acabar el 1945 i va consolidar la divisió: Vietnam del nord, dirigit per un govern Comunista i Vietnam del sud amb un règim prooccidental.
_____________________________________________________________________________________
La crisi del míssils
Fou un conflicte que enfrontà diplomàticament la Unió Soviètica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensió entre amb dues potències nuclears degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssils balístics soviètics en territori Cubà, cosa que hagués permès a la URSS disposar d'armament per a atacar el territori continental dels EUA amb armes nuclears.
_____________________________________________________________________________________
6.La fi dels imperis colonials
6.1 Les causes de la descolonització
*El desig d'ndependència de la majoria de la població.
*La puixança dels moviments nacionalistes, que es van veure amb forces per enfrontar-se als colonitzadors.
*La disminució del prestigi de les potències colonials, que havien estat derrocadas per l'Eix i bona part de les seves colònies asiàtiques havien estat ocupades pel Japó.
*L'expansió d'una opinió internacional contrària a la colonització, que es va manifestar a través de laCarta de l'Atlàntic.
*El suport a la descolonització de les dues grans potències, que no posseïen imperis colonials i que tenien interès a afeblir les velles potències europees.
6.2 El procés descolonitzador
La descolonització es va dur a terme al llarg de més de 30 anys i va passar x diversas etapas:
*1ªEtapa: Va començar a Àsia després de la 2na guerra mundial, quan els moviments nacionalistes es van oposar al retorn a la situació anterior: l’any 1947, la Gran Bretanya va acceptar la independència de l’Índia i, el 1949, Indonèsia va esdevenir Estat independent. El 1954, i després d’una guerra de 9 anys, França va abandonar Indoxina i aquest fet va comportar la proclamació de l’estat de Vietnam.
*2ªEtapa: Va afectar el nord d’Àfrica i va començar el 1951, quan la colònia italiana de Líbia va accedir a la sobirania. El 1956, França va reconèixer la independència del Marroc i de Tunísia, però va intentar conservar Algèria, fet q va comportar una guerra llarga i cruenta, que va culminar amb la independència el 1962.
*3ª fase: Va afectar a l’Àfrica subsahariana i es va entendre entre el 1955 i el 1965, quan la majoria de les colònies britàniques (Kenya, Nigèria…), franceses (Guinea, Mauritània, Madagascar…) i belgues (Congo) es van proclamar independents.
*Ultima fase: Va afectar el con sud africà i va ser força tardana. El 1975 van desaparèixer les colònies portugueses (Angola i Moçambic) i el 1990 Namíbia es va proclamar independent. A Sud-àfrica, la independència de la qual havia estat declarada pels colons blancs el 1961, el règim del’apartheid s’hi va mantenir fins al 1993, quan s’hi van abolir les lleis discriminatòries per a la població negra.
6.3 El conflicte de l'Orient Mitjà
Palestina era un protectorat britànic habitat per musulmans, però amb importants jueus.El 1945,les milícies jueves de Palestina van declarar una insurrecció x forçar la retirada dels anglesos i presionar a favor de la creació d'un Estat jueu q acollís els supervivents de l'holocaust nazi.L'any 1947,una revolució de l'ONU proposar la partició en 2 estats, un jueu i un palestí,i al 1948, Ben Gurion proclamar l'Estat d'Israel.Els palestins i els seus veïns musulmans no van reconèixer el nou Estat israelià,i van proclamar la 1rª guerra araboisraelina q va acabar amb l'adquisició de nous territoris palestins per Israel. Va esclatar una 2nª guerra, i seguidament una 3rª a l'any 1967.En totes 3 s'hi va imposar Israel, q va estendre la seva ocupació.El 1993 es va acordar la creació a Israel d'un territori autònom sota l'autoritat palestina.
_____________________________________________________________________________________
7. Descolonització i Tercer Món
7.1 El sorgiment del Tercer Món*
Molts dels nous Estats es sentien allitats de la política internacional i el 1955, 29 .Estats africans i asiàtics es va reuinir a la Conferència de Bandung on volien reivindicar:
La seua posició internacional:
La sobirania i igualtat de totes les nacions.
L'ajuda al desenvolupament econòmic dels països afroasiàtics.
L'instauració d'una actitud neutral davant la política de les dos grans superpotències (moviment dels no-alineats) com per exemple la Iugoslàvia comunista i la Cuba castrista.
7.2 El neocolonialisme, una herència colonial.
El neocolonialisme o depèndencia econòmica i cultural dels nous Estats envers les metrópolis, l'intercanvi desigual (els nous Estats venien les primeres matèries a un preu molt baix i compraven els productes manufacturats a preus elevats), la dependència financera (prèstecs i inversions dels països rics), i la dependència tecnològica ha conduït als països descolonitzats a la pobresa i subdesenvolupament.
7.3 Disputes ètiquetes i territorials
La descolonitazció va generar als nous Estats, nombrosos enfrontaments per imposar-se les unes sobre les altres.
En un molts d'aquests territoris l'exèrcit va imposar dictadures i la violència, la represssió i la corrupció es van imposar com a manera de governar.
