Índex:
1.Regnat d'Alfons XIII
2.El regeneracionisme
3.Conflictes polítics i socials
4.Les crisis
5.La dictadura de Primo de Rivera
6.La II República
7.Protagonistes
9.Fases de la República
10.Les forces polítiques
11.Els problemes
12.La Guerra Civil
13.Operacions militars
14.Dos models polítics enfrontats
15.Suports internacionals
16.Balanç de la guerra
_____________________________________________________________________________________
1.REGNAT D'ALFONS XIII
Alfons XIII va néixer el 17 de maig de 1886 a el Palau Reial de Madrid, fill pòstumd'Alfons XII i María Cristina d'Habsburg-Lorena, reina que va exercir com a regentdurant la minoria d'edat.El 1902, Alfons va començar a regnar de manera efectiva sobre una Espanya desitjosade regeneració després del Desastre colonial de 1898 i en un moment de relleugeneracional enla política espanyola.
Els problemes del seu regnat van conduir al cop d'Estat ia la dictadura de Primo deRivera el 1923. Les eleccions d'abril de 1931 van donar el triomf als republicans i el reiva abandonar el país.
Alfons XIII va viure a l'exili encara deu anys. Va morir a Roma on va ser enterrat el 1941.Posteriorment, el 1980, les seves restes van ser traslladats al Panteó dels Reis del Monestir de l'Escorial on reposen en l'actualitat.
_____________________________________________________________________________________
2.EL REGENERACIONISME
El Desastre colonial del 98 i la mort de Canovas i de Sagasta, van posar a prova elsistema polític de la Restauració. Però l'alternança dels dos grans partits en el podercontinuar. Nous líders, com Maura i Canalejas, al capdavant dels seus partits,intentaran regenerar a Espanya i modernitzar els vells principis del sistema.
Antoni Maura, líder del partit conservador va ser diverses vegades cap del Govern. Va intentar la reforma de l'exèrcit i de l'Administració, una "revolució des de dalt" queacabaria amb el caciquisme i els vicis del turnismo. Però va xocar amb velles inèrcies, amb els liberals i l'esquerra, amb els regeneracionistes de Costa i amb el propi reiAlfons XIII.
José Canalejas va aconseguir reunir per algun temps al dividit Partit Liberal. Durant el seu govern va abolir l'impopular impost de consums, va implantar l'obligatorietat delservei militar i la seva "llei del Cadenat" pretendre limitar la instal lació de noves ordres religioses.Amb la mort de Canalejas, assassinat el novembre de 1912, i la renúncia de Maura a la política, els grans partits de la Restauració es van fraccionar en diferents tendències.
_____________________________________________________________________________________
3.CONFLICTES POLÍTCS I SOCIALS
Els diferents governs d'Alfons XIII es van enfrontar a diversos problemes amb profundesarrels en el passat:
Nacionalismes. L'estructura centralista de l'Estat espanyol va ser amenaçada per l'aparició de regionalismes i nacionalismes en la perifèria peninsular. Reivindicaven la tradició cultural i l'autonomia política.A partir de les idees de Sabino Arana es va fundar el Partit Nacionalista Basc. Amb menys suport social, a Galícia es van crear les Irmandades de Fala el 1918, i Blas Infante desenvolupar les bases teòriques del andalusisme.
La qüestió religiosa. La Constitució definia un Estat confessional catòlic, però alguns polítics liberals, intel.lectuals i obrers van intentar limitar el nombre de religiosos i el poder de l'Església en la societat i en la política espanyola. El 1910, el clergat catòlic el componien 65.000 membres.
El moviment obrer i la qüestió social. Les males condicions de vida van originar protestes d'obrers i camperols, que es van organitzar en grups anarquistes i socialistes. L'anarcosindicalisme es va estendre a Andalusia i Catalunya i es va expressar a través del periòdic Solidaritat Obrera de la Confederació Nacional del Treball, mentre que grups més radicals van recórrer al terrorisme com a arma revolucionària i contra la violència patronal. A Madrid, Bilbao i Astúries, va predominar l'adhesió al socialisme liderat per Pablo Iglesias, diputat des de 1910.
La guerra del Marroc es va convertir en una sagnia d'homes i diners per a Espanya.Durant la contesa, l'exèrcit va patir importants derrotes. La conseqüència va ser la impopularitat dels militars i del rei, que va recolzar decisions catastròfiques.
_____________________________________________________________________________________
4.LES CRISIS
Durant 1909 i 1917, l'Espanya d'Alfons XIII va viure dos dels seus moments més crítics iturbulents:
La Setmana Tràgica. Els soldats que anave a suplir les baixes de la guerra marroquina promoure desordres violents a prop del port de Barcelona. Al mateix temps, els obrers van convocar una vaga general contra la guerra i van paralitzar la ciutat, que va quedar aïllada, sense transports, i bloquejada amb barricades. Gairebé la meitat de les esglésies i convents de la ciutat van ser incendiats.
El motí va ser reprimit militarment. Hi va haver més de mil capturats i va concloure ambl'afusellament del mestre anarquista Ferrer i Guàrdia, acusat de promoure la revolta. L arepercussió mundial d'aquesta execució va obligar a Maura a dimitir.
En la crisi de 1917, van confluir tres problemes:
El problema militar. El descontentament dels militars per les derrotes al Marroc, vpelsbaixos salaris i l'injust sistema d'ascens, va provocar la formació de Juntes de Defensa que van aconseguir imposar condicions al govern i enderrocar-lo.
El problema polític. Després de l'assassinat de Canalejas, els partits tornista van entraren crisi. Davant el caos governamental, una Assemblea de Parlamentaris es va reunir a Barcelona però va ser dissolta per les autoritats, la qual cosa va agreujar el malestar de la classe política.
El problema social. A l'agost de 1917, a causa de la pujada de preus provocada per la Guerra Mundial, es convoca una vaga general que va fracassar pel suport dels militarsal govern. Els líders van ser empresonats.
El sistema polític va quedar molt feble després de la crisi i, trencant les regles de la Restauració, es va formar un govern de concentració entre conservadors i liberals.
_____________________________________________________________________________________
5.LA DICTADURA DE PRIMO RIVERA
La crisi política i les conseqüències del desastre bèl.lic d'Annual van conduir al cop d'Estat del general Miguel Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923. És el començament d'una dictadura personal que manté la Monarquia però no segueix la Constitució ni accepta els partits polítics.
La dictadura va tenir dues fases:
1.Un directori militar, que va resoldre el problema militar al Marroc, va mantenir l'ordrepúblic i reformar l'Administració.
2.Un directori civil, que va pretendre la millora econòmica mitjançant la inversió estatal i la renovació d'infraestructures.
No obstant això, els problemes sense resoldre s'acumulaven i la dictadura perdia suports polítics. Primo de Rivera dimitia i era substituït pel general Berenguer, mentreels republicans s'unien contra la Monarquia en el Pacte de Sant Sebastià . El govern que va substituir a Berenguer va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931, i després els seus resultats, favorables als republicans, Alfons XIII va decidir abandonar Espanya.
_____________________________________________________________________________________
6.LA II REPÚBLICA
Després de les eleccions municipals d'abril de 1931, el triomf als republicans en les grans ciutats i la marxa del rei van forçar la proclamació de la II República, el 14 d'abrilde 1931.
El model polític del nou règim republicà es va definir en la Constitució aprovada el 9 de desembre de 1931.
L'article primer proclama a Espanya com una democràcia, els poders emanen del poble, i reconeix la igualtat dels espanyols davant la llei i els drets individuals propisdels sistemes liberals, entre ells la llibertat religiosa.
Es declarava laic l'Estat, i es projectava dissoldre algunes ordres religioses, el que provocaria divisió en el parlament i en la societat espanyola.
Constitución de la República Española
España, en uso de su soberanía, y representada por las Cortes Constituyentes, decreta y sanciona esta Constitución.
TÍTULO PRELIMINAR (Disposiciones generales)
TÍTULO I. Organización nacional. (Estructura y competencias del Estado).
TÍTULO II. Nacionalidad. (Quiénes son españoles).
TÍTULO III. Derechos y deberes de los españoles. (Interesante la lectura de los artículos 34, 46 y 48).
TÍTULO IV. Las Cortes. (Regulación del poder legislativo).
TÍTULO V. Presidencia de la República. (Atribuciones del Jefe del Estado. Consultar el artículo 70).
TÍTULO VI. Gobierno.
TÍTULO VII. Justicia.
TÍTULO VIII. Hacienda pública.
TÍTULO IX. Garantías y reforma de la Constitución.
_____________________________________________________________________________________
7.PROTAGONISTES
Manuel Alcalá/Alejandro Indalencio/Clara Azaña/Zamora Lerroux/Prieto Campoamor
_____________________________________________________________________________________
9.FASES DE LA REPÚBLICA
El Govern Provisional va ser una coalició de diverses tendències republicanes constituït després de les eleccions d'abril del 1931. Va estar presidit per Alcalá Zamora i a sevafunció va ser la convocatòria d'eleccions per constituir un Parlament i elaborar la Constitució.
Bienni eformador. Des de la tardor de 1931 es succeeixen diversos governs presidits per Manuel Azaña, amb ministres republicans d'esquerra socialistes. S'apliquen la reforma agrària, l'educativa, l'autonòmica, la militar, etc. Amb èxit irregular en un contextd'agitació social i crisi econòmica internacional. El 1932, el general Sanjurjo va fracassar en el seu revolta antirepublicana, però va ser indultat per Alcalá Zamora.
Bienni conservador. En les eleccions de 1933, les primeres que van comptar amb elvot femení, van triomfar la CEDA i el Partit Radical d'Alejandro Lerroux. Els governs d'aquest període van paralitzar les reformes del primer bienni. A l'octubre de 1934 es va produir una revolució popular que va aconseguir la seva major intensitat a Astúries. Els miners van controlar durant dues setmanes la vall del Nalón, fins que van ser durament reprimits.
El Front Popular va ser la coalició d'esquerra guanyadora de les eleccions de febrer de1936. Es va intentar continuar amb les reformes d'Azaña, que ocuparà la presidènciade la República en ser cessat Alcalá Zamora. Però el 18 de juliol es va produir unarevolta militar que va originar la Guerra Civil.
_____________________________________________________________________________________
11.ELS PROBLEMES
La reforma agrària va ser un objectiu prioritari de la II República i també una gran font de tensions socials. La Llei de Reforma Agrària de 1932 pretenia l'aprofitament de lesterres incultes i superar la crisi econòmica i l'endarreriment del camp espanyol.Però la seva posada en marxa va tenir nombrosos problemes des del començament. El 1933,amb el triomf de les dretes, el procés es va paralitzar, i el 1936 els camperols van ocupar finques sense esperen els tràmits d'expropiació.
La qüestió religiosa dividia els espanyols en dues postures irreconciliables: els que desitjaven una societat laica i menor influència eclesiàstica i els que definien a Espanya com un Estat confessional catòlic. L'article 48 de la Constitució establia el control de l'Estat sobre una escola única i laica, la qual cosa xocava amb unes ordres religioses posseïdores de la majoria de les escoles privades. Una part del clergat esmantenia fidel a la Monarquia, i el cardenal Segura, arquebisbe de Toledo, va serexpulsat d'Espanya per les seves declaracions en aquest sentit. Els grups més anticlericals incendiar nombrosos convents.
Els nacionalismes històrics reivindicaven la facultat de decidir sobre competències fins a aquest moment exclusives del poder centralitzat a Madrid. La Constituciócontemplava aquesta possibilitat després d'una sèrie de passos successius. Durant la II República només es va arribar a aprovar un Estatut, el de Catalunya. Els estatutsbasc i gallec van acabar la seva tramitació quan ja havia esclatat la Guerra Civil.
La remodelació de l'estament militar va ser un esforç personal de Manuel Azaña, ambla qual pretenia allunyar l'exèrci als militars menys afins a la República i reduir el nombre de comandaments. Les 16 unitats operatives es van reduir a 8 més ben dotades, i els seus alts càrrecs es van jubilar amb sou íntegre. Es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa, formiguer antirepublicà que seguia aportant oficials aun exèrcitsaturat d'ells.
_____________________________________________________________________________________
12.LA GUERRA CIVIL
El triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936 va accelerar les reformesen un ambient de desordres que va culminar amb els assassinats del diputat conservador Calvo Sotelo i del tinent Castillo. L'oposició a la República es va concretaren una insurrecció militar dirigida pels generals Mola, Goded i Franco. També es va recolzar el cop des de sectors civils: carlistes, monàrquics i falangistes.
L'alçament va començar al Marroc el 17 de juliol de 1936 i els dies següents en altres ciutats. Espanya va quedar dividida en dos bàndols enfrontats: el republicà, lleial a la República i, el que va recolzar als revoltats, que es van cridar a si mateixos nacionals.
_____________________________________________________________________________________
13.OPERACIONS MILITARS
La Guerra Civil va durar tres anys (de juliol de 1936 a abril 1939) durant els quals espoden destacar cinc moments en les operacions militars:
El pas de l'Estret de les forces rebels des de l'Àfrica, entre juliol i agost de 1936. Aquest reforç va permetre a l'exèrcit nacional avançar des d'Andalusia a Extremadura. En la seva marxa cap a Madrid van prendre l'Alcàsser de Toledo, el que va incrementarla moral de l'ofensiva.
La batalla de Madrid (de novembre de 1936 a març de 1937) va ser una de les més important de la guerra. Les tropes republicanes, liderades per Vicente Rojo, van contenir als atacants a la Ciutat Universitària on es va estabilitzar el front. Després de les sagnants batalles del Jarama, Guadalajara i Brihuega, l'exèrcit de Franco va renunciar temporalment a l'ofensiva sobre Madrid.
La campanya del Nord (d'abril a octubre de 1937) es va disputar pel control de la zona industrial. Es va iniciar amb el bombardeig de Guernica per part dels avions alemanys de la Legió Còndor. Després de la caiguda de Bilbao el juni la de Santander i Gijónen els mesos següents els nacionals van dominar aquestes regions.
El front d'Aragó va començar per iniciativa republicana al desembre de 1937 a Terol, ides de juliol de 1938 a l'Ebre Els duríssims enfrontaments van acabar amb el control detota aquesta zona fins a Catalunya per l'exèrcit de Franco.
La fi de la guerra. El gener de 1939, Franco va prendre Barcelona. L'exèrcit republicà del centre havia mantingut la seva resistència amb l'esperança que l'imminent iprevisible esclat de la guerra europea fes canviar la sort de la República. Però larendició de Madrid precipitar el final i l'1 d'abril de 1939, Franco signava l'últim comunicat de guerra en què comunicava la victòria i la fi delconflicte.
_____________________________________________________________________________________
14.DOS MODELS POLÍTICS ENFRONTATS.
REPUBLICANS
Durant la Guerra Civil, la República va mantenir la seva estructura democràtica, amb partits polítics i sindicats. Mentre els comunistes exigien disciplina i unitat per guanyarla guerra, els anarquistes van considerar que era el moment propici per a una revolució social colectivizaron la propietat i suprimint els diners i el poder.
La República va mancar d'una figura (civil o militar) de lideratge indiscutible. Caballerova presidir el primer govern de setembre de 1936 a maig de 1937. Aquest govern,format amb totes les forces del Front Popular, va haver de traslladar-se a València.
La pressió comunista el va substituir per Negrín, el darrer president del govern republicà (a Barcelona). Manuel Azaña, president de la República, va dimitir i va partira l'exili francès.
NACIONALS
La zona nacional es va definir per la unitat política. En començar la guerra, les operacions militars van ser dirigides per grups de generals integrats en una Junta de Defensa Nacional, que van tendi ràpidament a un comandament únic.
Al setembre de 1936, Franco va ser nomenat Generalísimo dels Exèrcits i Cap de l'Estat, acaparant tots els poders. Pel decret de 1937, va assumir la direcció de l'únicpartit autoritzat: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS. El gener de 1938,Franco va formar el seu primer govern a Burgos.
Els sindicats de classe van ser suprimits. Propietaris i obrers havien integrar-se en un sindicat vertical únic. La censura impedia qual sevol crítica contra aquest model d'Estat dictatorial, recolzat també per l'Església catòlica que justificarà la guerra com a reacciócontra la tendència anticristiana de la República.
_____________________________________________________________________________________
15.SUPORTS INTERNACIONALS
La contesa espanyola es va viure amb gran interès a tot el món. Periodistes i escriptorsla van presentar com el gran enfrontament entre democràcia i feixisme, i de fet, cada bàndol va rebre suport de diferents nacions i organitzacions:
NACIONALS
Franco va obtenir ajuda fonamentalment d'Alemanya i d'Itàlia, en armes, soldats i diners. Va destacar l'actuació de la Legió Còndor alemanya. De forma menys directava rebre suport de Portugal i del Vaticà, així com d'Anglaterra i els EUA, malgrat la seva neutralitat oficial.
REPUBLICANS
La República va ser recolzada per la Unió Soviètica, que va enviar militars, avions itancs, i de Mèxic, així com de moviments internacionals de solidaritat, com les Brigades Internacionals, formades per intel.lectuals d'esquerra i membres de partits comunistes de tot el món. França va donar suport de forma intermitent i indirecta a la República, i va procurar evitar la intervenció alemanya i italiana.
____________________________________________________________________________________
16.BALANÇ DE LA GUERRA
Els morts en la Guerra Civil espanyola van ser innombrables, entre soldats i població civil víctima dels bombardejos. A ells han d'afegir els assassinats i venjances de tots dos bàndols en ocupar l'enemic pobles i ciutats i les morts posteriors causades perferides, fam, malalties i les dures condicions de les presons.
Tres anys de guerra van devastar les infraestructures, el patrimoni històric-artístic i trastocar del tot l'activitat industrial i comercial, sumint a Espanya en una profundadepressió econòmica.
En acabar la guerra, la societat va quedar dividida en vencedors i vençuts, i moltsespanyols es van veure obligats a abandonar el país i amuntegar en camps derefugiats europeus o fugir a països latino americans, especialment a Mèxic ia Argentina.
0 comentarios:
Publicar un comentario