sábado, 4 de junio de 2011

El món bipolar



1.Els Estatd Units, líder del món capitalista.

Investiga... La lluita per la igualtat del negres americans

2.L'Europa occidental (1945-1973)

3.El Japó, una potència asiàtica

4.La Unió Soviètica, una gran potència

5.L' Expansió del comunisme

Dossier: La revolució xinesa

6.Crisi econòmica i política als països industrialitzats

7.Crisi i esfondrament del comunisme
_____________________________________________________________________________________

1. Els Estats Units, líder del món capitalista.

1.1. L'aferrament de la potència nord-americana

El predomini d'EE. UU. Reposava sobre tres pilars:

*La superioritat tecnològica i econòmica.

*El prestigi polític.

*La potència militar.

L'actuació dels Estats Units es va centrar en dos objectius: mantenir la sevasupremacia sobre el món capitalista i frenar l'expansió comunista.
Considerava que per aturar l'avanç soviètic la millor arma era ajudar econòmicament a Europa (Pla Marshall) i establir un pactemilitar per aïllar (OTAN).

1.2. L’evolució política

Els demòcrates i els republicans es van revellar en el poder. A partir de 1960, la superioritat dels Estats Units al món va començar a erosionar-se. En l’àmbit econòmic, va haver d’afrontar la competència d’Europa i del Japó. A escala social, es va evidenciar l’existència d’un sector ampli de pobres i marginats, així com un problema de discriminació racial respecte a la població negra. En el pla polític, va augmentar el temor a l’URSS, posseïdora de míssils capaços d’arribar al territori nord-americà.

1.3. L’“American Way of Life”

L'hegemonia nord-americana se sostenia no tan sols sobre la seua força econòmica i militar, sinó també sobre la crença en la superioritat de la seua manera de viure. El creixement econòmic del EUA en la dècada del 1950 va mostrar un nou model de vida basat en l'abundància i en el consum.
Però la societat de l'abundància tenia també el seu costat fosc. Sectors socials amplis eres exclosos de l'opuléncia. A més, la població negra sofria una gran discriminació racial.
El anys 60, aquets model social va començar a se contestat. Les organitzacions de població negra i la joventut es va revoltar contra els valors imperants. Els EUA també van veure contestada la seua hegemonia en l'àmbit internacional. Les massacres el Vietnam i la simpatia per moviments revolucionaris, van sensibilitzar l'opinió mundial i es va estendre un sentiment antinord-americà.
_____________________________________________________________________________________

 
Investiga... La lluita per la igualtat del negres americans

El moviment a favor del drets cívics dels negres i contra la discriminació racial té el seu representant principal en Martin Luther King ( 1929-1968), nascut a Atlanta i pastor de l'Església baptista.
Aquest activista va ser un partidari convençut de la no-violència, i va animar miles de negres nord-americans a lluitar pels seus drets. Va ser guardonat amb el Premi Novel de la Pau el 1964, i va morir assasinat a Memphis el 1968.
_____________________________________________________________________________________

2.L'Europa occidental (1945-1973)


2.1. La reconstrucció d’Europa

La iniciativa més important va ser la proposta nord-americana d'ajuda econòmica als països d'europa. El Pla Marshall va ser el motor de la reconstrucció a través de la creació de l'OECE.

Per mitja d'aquets pla, van afluir a Europa 13.000 milions de dólars. En contrapartida, l'acceptació del Pla inplicava un cert control sobre l'economia dels estats beneficiats i la seua contribució a la lluita contra el comunisme.
2.2.Els anys del creixement econòmic

Els anys 50, l'Europa occidental va començar un llarg període de creixement económic.
Es va experimentar una millora de la renda per habitant, una puja dels salaris i uns índexs d'atur baixos. Van iniciar una modernització del seu aparell productiu i els sectors tradicionals donen pas a noves indústries. Es va originar una terciarització progressiva de la població activa.

Aquets desemvolupament va anar acompanyat de la intervenció de l'Estat en matèria econòmica. Es van estendre les nacionalitzacions d'indústries o serveis, es van elaborar plans de desenvolupament i es van fixar un marc laboral de caràcter progresista

Es va produir una incorporació massiva de la dona al treball, hi va haber canvis notables en els models familiars i socials.

2.3. La democràcia a Europa: l’Estat del benestar

El model Europeu es diferencia del nord-americà o del japonés per una més gran protecció social dels ciutadans per l'estat (estat del benestar). Per mitjà de polítiques redistributives de la renda i de sistemes d'impostos l'estat va afavorir:

1. L'enssenyament públic i gratüit.

2. La universalització de la sanitat.

3. Els sistemes de pensions.
_____________________________________________________________________________________


3. El Japó, una potència asiàtica

3.1. L’ocupació americana

Japo va establir un sistema polític inspirat en les democracies occidentals, s'hi va imposar una reforma d'estat qe suprimia l'origen diví de l'emperador y limitava el poder amb una cnstitucio nova.aqesta establia la divisio de poders,instaurava un sistema parlamentari de tipus bicameral i garantia els drets humans.els nord-americans van fonamentar la recuperació rapida del japo 2ª potencia economica mundial. Factors:-l'ajuda dels eeuu i no tenir despesse militars-la coexistencia de grans grups industrials i financiers -una inversio molt alta y innovacio tecnologica-abundancia ma d'obra i cobertura social escasa.

3.2. El miracle econòmic

En menys de vint anys,va esdevenir la segona potència econòmica mundial.Aques procés se l'ha anomenat el "miracle japonès". Causes d'aques miracle econòmic : * L'ajuda dels EEUU i no tenir despeses militars,la coexistència de grans grups industrials i financers,una inversió molt alta i un gran esforç d'innovació tecnològica,la superabundància de mà d'obra i una cobertura social escassa. L'èxit de la indústria japonesa es va centrar,sobretot en el camp de l'alta tecnologia.

3.3. Les particularitats del model japonés

Japó presenta una de les més altes densitats urbanes del món. Hi ha una disciplina de treball molt rigorosa, el que comporta una elevada productivitat.
Els treballadors de les grans empreses estan menys protegits, en canvi en la majoria dels casos gaudeixen d'un treball assegurat de per vida, el que afavoreix la lleialtat a l'empresa. La degradació del medi ambient.
_____________________________________________________________________________________

4. La Unió Soviètica, una gran potència

4.1. La reconstrucció econòmica

L'URSS va sortir de la guerra destrossada però molt reforçada com a líder dels comunistes del món. En els quatre anys següents al final del conflicte bèl.lic, l'URSS va reconstruir la sevaeconomia i va aconseguir el nivell de producció anterior a la guerra. Es va donar prioritat a la indústria pesada, a la d'armament i les comunicacions. En l'agricultura, van continuar amb les col.lectivitzacions, al mateix temps que es desenvolupava la mecanització. El creixement econòmic va ser innegable, però va originar un model molt desequilibrat amb una gran debilitat de la indústria de consum enfront de la indústria pesada.

4.2. La societat soviètica

Millora de nivell de vida. La classe dominant, eren els grups amb tenien un poder polític especialment els del Partit Comunista.

4.3. La desestalinització de l’URSS

Stalin, cap del partit comunista, va ser el dirigent que havia portat a la URSS a la victòria. Quan mor Stalin, hi ha un període de canvis, en els quals es reconeix els greus errors del període anterior.
_____________________________________________________________________________________

5. L'Expansió del comunisme

5.1. Les "democràcies populars" de l’Europa de l’Est

Els estats de l'europa occidental crear en 1945 regims politics anomenats democracies populars, establir governs de front nacional i es varen crear programes de reconstruccio per mitja de una formula intermedia entre socialisme i capitalisme.

Es varen repartir les terres per als pagesos (pero sense arribar a la col.lectivitzacio), tambe nacionalitzar les grans empreses i banca, iniciar industria pesant. va ser la guerra freda la que va fer que els paisos de l'est evolucionassin cap a un alineament amb la unio sovietica. 1947 la pressio dels EUA va inquietar als sovietics i varen forçar als comunistes de les democracies populars a ferse amb el poder imposar la via socialista i alinearse amb la politica exterior sovietica. como a consq. els paisos controlats per l'URSS es varen integrar en el COMECON( mercat comu de l'area sovietica) 1955 pacte de varsovia ( exercits es van integrar en un unic comandament.

5.2. La influència del model soviètic

1959 triomf de la revolucio cubana a america llatina ( fidel castro es va declarar marxista i che guevara impulsa la formacio de guerriles d'inspiracio comunista. 1979 triomf de la revolucio sandinista a nicaragua. A asia es va estendre la influencia comunista. A orient proxim l'URSS va donar ajuda militar a siria, i a la peninsula arabiga i iemen del sud instaurar un regim comunista. A africa estats del magrib regims socialistes. a etiopia influencia sovietica. Africa subsahariana URSS va fer costat a guinea, mali i benin. Angola i namibia el cuban varen fer moviments comunistes.
_____________________________________________________________________________________

Dossier: La revolució xinesa

Abans de la Segona Guerra Mundial, la majoria de la poblció xinesa vivia de l'agricultura. La terra era a les mans de grans propietaris i rea treballada per pagesos sota un règim de tipus feudal. Periòsicament s'hi produïen fams, que comportaven la mort de pagesos.
Polítipicament, despés de la destitució del darrer emperador el 1911, s'havia proclamat la Repùblica, que era e les mans de les forces nacionalistes (Kuominitans). També hi havia un Patit Comunista fort, fundat el 1921, dirigit per Mao Zedong, molt influent entre els pagesos.

_____________________________________________________________________________________

6. Crisi econòmica i política als països industrialitzats


6.1. La fi del creixement: la crisi del 1973

Crisis greu 1973-1974: shavien elevat els costos, rediut el beneficis, cada vegada mes difícil asegurar el mercat per als profuctes, crisi del petroli; van augmetar el preu del cru, va produir una alça del preuss, descens de les vendes, crisi en les empreses i augment de latur. Consequencies: nomes les empreses mes fortes van sobreviurem concetracio del poder economic, algunes mepreses es trslladaren a paisos del terce mon, deslocalitzacio industrial.

6.2. Europa enfront de la crisi

La crisi va desestabilitzar les politiques socials i economiques. Els governs socialistes o socialdemocrates van recolzar en una forta intervencio de estat. Consequenca increment de la inflacio i augment del nombre de aturats. El fracas de aquesta política va portar al poder governs conservadors. Cada vegada mes es va opatar per un proecte de la unitat europeu.

6.3. Crisi i reorientació de la política exterior dels Estats Units (1973-1988).

La crisi va afavorir la greujament de la tensio internacional. Els EE.UU van de haver de retirarse el Vietnam. Nou presiden nord america, Ronald Reagan va reafirmar la seua política exterior intervensionista. La URSS va fer costat als sectors dissidents dels paisos socialistes.
_____________________________________________________________________________________

7. Crisi i esfondrament del comunisme


7.1. Els problemes del model soviètic.

URSS la segona potencia militar del mon, la seva economia tenia problemes molt greus. Imposicio del moviment sovietic a la europa de el est no es va fer sesnse problemes. Hongria, es va produir una revolta, URSS va intervenir i van ser afusellats.

7.2. Les reformes de Gorbatxov.

Secretari general del Parlament Comunista sovietic va iniciar un proces reformista per fer fornt als problemes de la URSS, es proposa la perestroika, pla per revitalitzar leconomia i augmentar la produccio, a partir de la introduccio de lesperit demepresa, nocio de mercat i innovacio tecnológica. La glasnost va suprimir la censuta, va intridur una certa democratitzacio, va suprimir el monopoli politic, va reconeixer uns altres partits, va iniciar la reforma institucional, 1990 es van convocar les primeres eleccions lliures, presidencia de la republica de real russa. Política exterior, va procurar el dialeg amb el EE.UU.

7.3. La desaparició del bloc de l’Est.

Moviment reformista acabaria amb els regims coministes a europa, va iniciar a Polonia, unes elecions 1989, van se guanyades pel sindicat catolic Solidaritat, enfrontat al parit comunista. Nou govern, presidit per Lech Walesa, desig aproximarse al model occidental. Alemnaya Oriental al 1989 es va conseguir la obertura del mur de Berlin 1990 elecions, tractat dunificació.

7.4. La dissolució de l’URSS.

1991 amb Gorvaxo absent, van protagonitza un golp destat militar a moscou, vençut per russia. Spresio del regim comunista. La URSS ca acabar dividida en 15 republiques independents. Gorvatxo dimiti. La Federacio Russa va heredar molts problemes de la URSS: enfrontaments, crisi economica i rapida privatitzacio.

0 comentarios:

Publicar un comentario